domingo, 16 de febrero de 2014

Sis anys sense multar la banca pels pisos buits


GEMMA GARCIA / @GEMMA_G_FABREGA 14/02/2014
Terrassa, Sabadell, Girona, Igualada…la llista és llarga i s’estén com la pólvora. Són ja 75 municipis que han aprovat la moció impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) per sancionar la banca i les grans empreses que tinguin pisos buits. La reacció s’ha fet esperar. Tot i que, des de 2007, la llei de l’habitatge estableix que l’administració està obligada a actuar contra les propietàries d’immobles desocupats, fins ara no ho ha fet. El paisatge, a aquestes alçades, el configuren 450.000 pisos buits a Catalunya. I la Plataforma per al Dret a l’Habitatge Digne estima que n’hi ha aproximadament 120.000 que estan en mans de la banca. Fins el moment, només Terrassa ha imposat tres multes coercitives a tres entitats bancàries per tres pisos buits, però, esgrimint “qüestions legals”, no ha volgut facilitar els noms de les entitats sancionades ni, en general, el de les entitats que acumulen pisos buits a la ciutat.
L’objectiu de la moció, aprovada per 75 municipis, és dissuadir les entitats financeres i les empreses d’acumular pisos buits i fer front a l’actual situació d’emergència habitacional. Es tracta d’una mesura que la PAH exigeix des de fa anys. Per multar, cal que cada municipi elabori un registre d’habitatges en desús i concreti quants n’hi ha en mans de la banca. El problema de l’estoc immobiliari és evident, però les dades són inexistents en alguns casos i imprecises en d’altres.
Un nombre significatiu dels actius immobiliaris de la banca són fruit de desnonaments hipotecaris. Només l’any 2012, segons un informe del Col·legi de Registradors de la Propietat, les entitats financeres es van quedar més de 30.034 primers habitatges per impagament d’hipoteques. A aquesta xifra, cal sumar-hi l’estoc de les promocions d’empreses immobiliàries que han fet fallida i, per fer front al deute bancari, han entregat la cartera d’immobles al prestador.
Terrassa, punta de llança
Terrassa ha estat pionera en l’aplicació de la mesura, però no ha estat fàcil aconseguir-ho. Guillem Domingo, de la PAH, puntualitza que fa més de dos anys que demanen a l’Ajuntament que penalitzi els pisos buits i el consistori els responia que “era complicat” i que “no tenia competències”. I ja en fa sis que la mesura es va establir per llei. Pel camí, CiU, amb una de les lleis Òmnibus, va aconseguir derogar, el 2011, els articles que contemplaven l’expropiació temporal de pisos buits, sense que s’arribés a aplicar mai un lloguer forçós. En canvi, Andalusia, des de l’aprovació de la llei de la funció social de l’habitatge, l’abril de 2013, ha dut a terme un total de 39 expropiacions. Fins ara, amb la llei a la mà, l’Ajuntament de Terrassa ha obert 725 expedients a entitats bancàries i s’han imposat tres multes coercitives de 5.000 euros cada una a tres entitats. Ara bé, si l’entitat manté l’habitatge desocupat, tot i les advertències de l’administració, la llei de 2007 ho tipifica com a infracció molt greu i la multa pot arribar fins a 500.000 euros, 900.000 si la sanció ve de la Generalitat. Atès que, segons un estudi elaborat per l’Àrea d’Urbanisme, a la ciutat hi ha 10.117 habitatges buits sobre un total de 92.645, encara queda molta feina per fer. L’Ajuntament va comunicar a la PAH que, del total, 4.000 són dels bancs: el 62% obra nova i el 38% segona mà, però després va rectificar la xifra, que va establir en poc més de 2.000.
La PAH Terrassa té constància que també s’han obert expedients per pisos buits que gestiona la Sareb, el banc que ha absorbit els actius immobiliaris tòxics en mans d’entitats financeres. El banc dolent acumula un gran estoc d’habitatge d’entitats. A la carretera de Rubí, per exemple, hi ha un bloc amb més de 70 pisos, pràcticament tots buits, propietat de Catalunya Caixa, que van passar a mans de la Sareb i que han estat objecte de protestes en diverses ocasions.
La Directa ha sol·licitat dades de pisos buits a Catalunya Caixa, que assegura que el desembre de 2012 va traspassar tots els actius immobiliaris al banc dolent. Però, en realitat, l’entitat encara és titular d’una part de l’estoc d’habitatge i, a més, durant el darrer any, s’ha adjudicat més pisos. A través de la seva web, es poden comptabilitzar 95 pisos en venda a la ciutat de Terrassa.
La filial immobiliària de Caixa Bank llista 82 pisos en venda a la ciutat vallesana; la de Bankia, prop de 100, i la del Banc de Sabadell, una vuitantena. Excepte la filial del Sabadell, les altres tres ha venut la gestió de les seves immobiliàries a grups inversors per alleugerir balanços i obtenir diner al moment. Però les sancions s’apliquen sobre la titular, que continua sent l’entitat financera. Tot i l’estoc immobiliari, la banca va tancar el 2013 amb prop de 9.000 milions d’euros de benefici, segons dades de l’empresa d’anàlisi i informació financera FactSet. Encapçalen el rànquing el Banco Santander, BBVA i CaixaBank i destaca l’augment del Banc de Sabadell, que gairebé ha triplicat el seu benefici respecte al 2012.
Traves i reacció de la banca
L’Ajuntament de Terrassa ha rebut moltes al·legacions de les entitats davant la tramitació d’expedients. En termes generals, qüestionen la part procedimental. Així li consta a l’advocada de l’Observatori DESC i membre de PAH Barcelona, Mercè Pidemont: és l’únic punt on es poden aferrar “perquè la llei no té un reglament que desenvolupi com s’ha d’aplicar”.
Una de les persones que va treballar la llei de l’habitatge de 2007 és Carme Trilla, aleshores Secretària d’Habitatge amb el tripartit i que, en el seu moment, ja va denunciar “resistències internes de l’administració” per desplegar algunes disposicions. Segons Trilla, el punt més feble per aplicar les sancions és demostrar que un pis està buit: “És difícil i requereix una feina de creuament de dades cas per cas”. Des de la PAH i l’Observatori DESC ho tenen clar: “El procediment és perfectament legal i possible”, assegura Pidemont. Fins i tot hi ha un dictamen del Consell Consultiu de Catalunya que l’avala i, per tant, “l’únic que fa falta és voluntat política”. Per facilitar el procediment, l’Observatori DESC està elaborant una guia, que es presentarà el febrer i que recomana creuar padró, cadastre i taxa d’escombraries amb els consums per certificar si un pis està en desús. Per llei, les empreses subministradores estan obligades a facilitar les dades a l’administració.
Hi ha països d’Europa que ho tenen més fàcil. Trilla compara el cas català amb el francès, on existeix un impost de residència que agilitza la detecció de pisos buits. El 1998, es va instaurar per primera vegada una taxa sobre els habitatges buits durant més d’un any, que augmenta progressivament. Primer, la mesura es va posar a la pràctica a vuit grans ciutats, però, actualment, ja l’apliquen 28 poblacions de més de 50.000 habitants. Marc Uhry, de la Fundació francesa contra l’exclusió i la pobresa Abbé Pierre, assegura que la taxa s’ha demostrat eficaç. Als municipis on s’aplica, diu, “el nombre d’habitatges buits s’ha reduït, mentre que, als altres, augmenta”.
A Catalunya, la realitat també és diferent a cada municipi i n’hi ha alguns que ja tenen dades aproximades dels pisos buits. Manresa encapçala el rànquing de poblacions amb més pisos buits de Catalunya. Segons el cens fiscal de l’Ajuntament, gairebé un de cada quatre habitatges. La segueix Terrassa, on un de cada set està desocupat i, ben a prop, trobem Girona, on, segons un estudi elaborat per la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT), els pisos buits es van triplicar entre 2007 i 2012.
L’objectiu de la mesura no és la sanció, sinó aconseguir que els pisos buits siguin ocupats persones que ho necessiten. Per a Pidemont, és clau que se sancioni per cada pis buit i que cada vegada s’hi sumin més Ajuntaments. D’aquesta manera, les quanties de les sancions esdevenen rellevants per als balanços de les entitats. Ara, cal posar fil a l’agulla. “Ens hem d’assegurar que la mesura no sigui un brindis al sol i que prosperi”, conclou Guillem Domingo de la PAH. Després dels intents de l’Ajuntament de negociar amb la banca, es tracta de la “primera forma d’intervenció que no permet dreceres”, afegeix; “l’Ajuntament ja no es pot fer enrere”.
Multes i expropiacions a Europa
Ni Catalunya el 2007 –i només fins al 2011 –ni Andalusia el 2013 van ser pioneres a l’hora de plantejar l’expropiació com una mesura per fer efectiu el dret a l’habitatge. A Europa, hi ha diversos exemples de legislacions que contemplen penalitzar el desús d’habitatges, les expropiacions temporals i el lloguer forçós. A continuació, en presentem alguns casos:
Holanda
Si un habitatge porta més d’un any buit, és legal ocupar-lo. Només es retornarà a la propietat si el posa en venda o lloguer i, per tant, es compromet a no mantenir- lo desocupat. També existeixen ajudes al lloguer.
Dinamarca
Un pis desocupat durant sis setmanes ja és motiu de sanció als municipis grans. En cas que la propietat oculti que l’habitatge està buit durant un temps superior a l’establert, també se la sancionarà.
Alemanya
La llei obliga les propietàries a rehabilitar els immobles i, en cas d’incompliment, es pot arribar a l’expropiació de la casa de manera temporal o definitiva i al lloguer forçós.
Regne Unit
L’Agència estatal d’habitatge buit (Empty Homes Agency) encoratja els ajuntaments a reduir l’habitatge buit i actua com a mediadora amb les propietàries. Els ajuntaments poden penalitzar les propietàries que mantinguin pisos buits i forçar el lloguer o la venda si fa més de sis mesos que estan desocupats, amb una sèrie d’excepcions, com malaltia de la propietària. L’administració té una partida per comprar habitatge buit i destinar-lo a lloguer social.
Article publicat a l'edició 347 del Setmanari Directa de 29 de gener de 2014. Pots comprar la Directa al teu punt de venda més proper o rebre-la a la bústia de casa si t'hi subscrius.

No hay comentarios:

Publicar un comentario