Imatge: KaosenlaRed
Les treballadores de carrer, que ja ostenten el trist récord de ser dels individus més precaris del món laboral, estan amenaçades avui per una sèrie de noves vexacions i limitacions al lliure exercici de les seves professions per part del poder polític; si la legislació actual estableix ja un sistema vergonyós d’atorgament de llicències administratives autoritzant la pràctica d’una disciplina artística unes hores a la setmana mitjançant el sorteig, convertint a aquelles que no la tenen en “delinqüents” objecte de l’assetjament policial, la nova ordenança de convivència urbana promet convertir el treball al carrer en un autèntic malson.
De fet, les treballadores de carrer tindran l’obligació a partir del Gener de 2017 de donar se d’alta davant de la Seguretat Social com a “empresaris/autònoms”, sotmesos per tant al pagament d’impostos i al control de la seva activitat professional, situació perfectament ridícula per a qui sap que el treball al carrer no es correspon al treball d’un empresari formal.
Així mateix, s’afirma clarament la voluntat política de controlar qui podrà i qui no treballar al carrer mitjançant la creació d’una prova de nivell supervisada per una comissió administrativa, a la que haurà de sotmetre’s qualsevol artista del carrer amb la finalitat de determinar qui és “apte” o no per a exercir la seva disciplina. Si per a nosaltres és la prova definitiva de que els polítics estan bojos, representa per desgracia una greu amenaça per a l’art al carrer: l’exercici d’una disciplina artística no té res a veure amb el lamentable sistema escolar en vigor a tot Occident, que només es concentra en les nocions d’”aprovar” o “suspendre” una assignatura, sinó de domini real i profunditzat de la disciplina exercida. Es jutjaria per tant a la comunitat d’artistes del carrer en base a criteris que no son els adequats, per gent que desconeix absolutament l’art del carrer i els seus objectius… Ves, quina tonteria, ens direu. Doncs sí.
Per acabar, l’assetjament policial es torna cada cop més opressiu per als del carrer, que son víctimes d’humiliacions i abusos de poder continus, amb total impunitat, posant en greu perill la seva integritat física i la seva situació econòmica (confiscació de material destinat a la venda ambulant o a l’exercici d’una professió artística, cops, amenaces, insults, robatori dels diners guanyats, xantatge, escorcolls sistemàtics i injustificats… són algunes de les situacions que pateixen freqüentment les treballadores del carrer).
El sindicat CNT de Barcelona es solidaritza per tant amb les treballadores del carrer ja siguin: manters, artistes, venedores ambulants i altres i recolza les seves reivindicacions:
  • Que es pugui comerciar lliurement al carrer sense necessitar d’autorització per part de l’Ajuntament o dels seus gossos uniformats, deixant d’utilitzar-se la tradicional fórmula hipòcrita de que “els poders legislatiu i executiu han de lluitar contra els casos de competència deslleial en l’àmbit mercantil”; ja sabem que els vertaders lladres no venen ulleres de sol al carrer i pocs cops estan en situacions de tan gran vulnerabilitat com ho estan els manters.
  • Que es reconegui i protegeixi l’art al carrer com a treball real assimilable a qualsevol altra professió digna de respecte, necessari per a la Ciutat de Barcelona i emparat pel dret constitucional de la llibertat d’expressió i de creació de cada individu.
  • Que s’abandoni el sistema d’atorgament de llicències donant dret a exercir al carrer, així com la prova de nivell que s’imposaria per a poder gaudir d’aquestes autoritzacions. Exercir una disciplina artística al carrer és un dret que totes tenim i no el privilegi d’uns pocs.
  • Que es posi fi a la omnipotència de les forces policials i als seus mètodes, més semblants a un sistema de xanxullosinstitucionalitzat que a qualsevol tipus de “regulació de l’ordre públic”.
Ens volen sotmeses, som i serem incontrolables.
Ni captaires ni delinqüents, llibertat d’exercici de totes les treballadores de carrer.

CNT Barcelona