20161102132110.jpg
Benvolgut srRafael Villaseca, escric aquesta carta pública per dir-li de manera resumida perquè crec que vostè no se’n sortirà. Ni vostè, ni Gas Natural. És cert que ho han intentat. Han batallat. I ho seguiran fent: voldran desv iar la culpa, i treure’s la responsabilitat del damunt. Però no crec que puguin. Quatre són les raons per les quals crec que això no passarà.
Primera, pel cas en si. És massa bèstia. Massa cru. Massa inhumà. Recordem-lo: la seva companyia, Gas Natural, va tallar la llum de Rosa P.V una senyora de 81 anys de Reus que era pobra i no pagava. La dona va morir aquesta setmana perquè una de les espelmes que feia servir per il·luminar-se, va cremar el pis. Doncs Gas Natural mai va avisar que tallava la llum als serveis socials de l’Ajuntament de Reus. Això no només ho marca la llei, sinó també la noció més bàsica d’humanitat. Per això vostè no se’n sortirà: els fets són massa bèsties. La tristesa, massa fonda.
Segona, per les seves declaracions. Vostè, Villaseca, ni a les entrevistes a Rac1 iCatalunya Ràdio, ni a la roda de premsa de Madrid, ha pronunciat la paraula “perdó”. Tampoc no hem sentit cap veu trencada. Ni una trista llàgrima. La fredor feta persona. Ni el nom de Rosa no va dir.  Era “la senyora”. O “la senyora de Reus”. Jo personalment em vaig revoltar quan el sentia insinuar no només que la culpa és de la Generalitat, per no fer una llei com toca, sinó que a sobre posava la família pel mig. Que ja podien haver avisat ells, deia. Molt bèstia. Això ho vaig trobar molt bèstia, paio. Ara insineu que la culpa és de la família? Quina puta vergonya. La seva cruel fredor en les respostes és la segona raó per la qual crec que no se’n sortirà.
En tercer lloc, el seu sou. Segons informa Gas Natural vostè és un home que cobra 3,3 milions d’euros l’any com conseller delegat de la companyia( pdf, pàgina 13) . Això són 280.000 euros al mes. 9.000 euros al dia, festius inclosos. Vostè no se’n sortirà perquè una cosa és tallar la llum, l’altra és tallar la llum sense avisar, i la darrera tallar la llum sense avisar i  quan guanyes 280.000 euros al mes. La gent potser hi veu sadisme. A mi, ho confesso, una mica em passa.
En tercer lloc, vostè no se’n sortirà gràcies a la Pah. Aquí he de confessar que me l’imagino ben content, a vostè, la setmana passada. Mira aquests de la Pah, tu, convoquen la manifestació davant la Generalitat. I ningú altre ho fa davant Gas Natural! Així m’agrada! Tothom badant! Oh, uns activistes es barallen per Twitter amb Gabriel Rufián! Molt bona! I allà insulten a la Colau. Com dividim! Sí, vostè va guanyar. De fet, durant les primeres hores la victòria va ser absoluta, perquè el nom que circulava no era Gas Natural, sinó Endesa. Hores van passar. Doncs més que vindrà: aquesta setmana hi ha més manifestacions, i jo n’he vistes de convocades per la Pah davant la seu de Gas Natural. A Sabadell, per exemple. I això és important, perquè només hi ha dues coses que podran fer rectificar la seva trista empresa; en primer lloc, si milers de clients abandonen Gas Natural. En segon lloc, si milers de persones l’assenyalen, manifestant-se davant les seus de Gas Natural. Seria letal per a la seva imatge de marca. I la marca, juntament amb els clients, és el seu bé més preuat. 
En quart lloc, vostè no se’n sortirà si el president Carles Puigdemont persisteix. Puigdemont va arribar a qualificar Gas Natural de “responsable” dels fets. Poca broma. Ni a Pujol, Maragall, Montilla, o Mas els hi havia escoltat jo cosa semblant. Convindrà amb mi que les declaracions del president no són habituals perquè “la Caixa”, i Gas Natural ho és, fa por a la classe política. Això és així. Veig amb alegria que potser hi ha excepcions. Veurem com acaba. Però si vostè té la Pah mobilitzada per sota, i la Generalitat per dalt, serà difícil que se’n surti. Només si els divideix, i els enfronta, vostè té alguna opció. I no tinc cap dubte que ho intentarà.
De fet vostè assisteix a les reunions de Puente Àereo. El club d’empresaris unionistes de Barcelona i Madrid que es reuneix a la seu de …Gas Natural. I aquesta divisió, vostès, la porten practicant a Catalunya no sé si fa 300 anys d’Espanya, o 500 de capitalisme. Vull dir que experiència en tenen, a dividir.
No m’enganyo, Villaseca: podria ser que el cas de Rosa P.V quedi enterrat, oblidat, i sense conseqüències per a vostè, ni per a la seva trista empresa. Cap judici. Ni una trista multa. Cap pressió mediàtica. Ha passat milers de vegades en el passat. Dones pobres morint soles dins les cases n’hi ha a milers. I no passa res. Mai passa res. No veig perquè no pot tornar a passar. Sé que seria oli en un llum per a vostè, i la foscor més immunda per a mi.