lunes, 21 de noviembre de 2016

Les agressions contra treballadores sexuals no estan reconegudes com a masclisme

L'Assemblea d'Activistes Pro-Drets sobre el Treball Sexual de Catalunya denuncia la inexistència de mesures preventives davant les agressions que pateixen, no reconegudes judicialment com a casos de violència masclista i envoltades de tolerància social
Els atacs contra prostitutes al carrer Robador, el mes d'agost, s'han convertit en guspira reivindicativa
Freddy Davies
MERITXELL RIGOL
18/11/2016
https://directa.cat/agressions-contra-treballadores-sexuals-no-estan-reconegudes-com-masclis
Dia 8 d'agost. Entorn dos quarts d'onze del matí. Una treballadora sexual baixa del pis en acabar un servei. Per contra del que era previsible, el contacte amb el client no acaba aquí. L'home la increpa i l'acusa d'haver-li robat. La pega i li col·loca un ganivet al coll. És d'hora, i poques companyes del carrer d'en Robador, al barri del Raval de Barcelona, són als voltants. Truquen al 112. Ho fan fins a tres vegades. Són quinze minuts d'agonia abans no arriba la policia. Aquest cop, per sort, el desenllaç de l'agressió no suma una víctima al recompte de casos d'assassinats de dones que exercien la prostitució. Segons dades del projecte de documentació de feminicidis a l'Estat espanyol Feminicidio.net, en el que portem d'any, hi ha hagut cinc casos de feminicidi per prostitució, dos dels quals a Catalunya. Cap forma part de les xifres oficials de dones víctimes del masclisme.
Aplicant la mateixa concepció del que és -i tot el que no és- violència masclista a ulls de l'Estat, la denúncia presentada arran de l'agressió contra aquesta treballadora sexual no ha pogut registrar-se a l'empara del marc jurídic contra la violència de gènere. "La categoria de dona-puta situa en posició de total desprotecció davant la violència masclista, perquè no només no se les reconeix com a víctimes, sinó que la societat les assenyala i, quan hi ha feminicidis, flota la idea que és un càstig per dedicar-se a la prostitució, perquè 'ja se sap què hi passa'", posa de relleu Garciela Atencio, periodista impulsora de Feminicidio.net.
Segons dades del projecte de documentació de feminicidis a l'Estat espanyol Feminicidio.net, en el que portem d'any, hi ha hagut cinc casos de feminicidi per prostitució, dos dels quals a Catalunya
En arribar al carrer Robador, interrompo momentàniament la conversa de Janet amb una companya. Comenten una decisió que havia generat controvèrsia a l'assemblea del dia anterior. Tanquen el tema en un parell de minuts i es diuen fins després. Fem poc més de quatre passes fins a una terrassa i ens hi asseiem, de cara a la Filmoteca de Catalunya. A l'esquena, queda l'escenari de les agressions que m'explicarà. Són pocs, i extrems, els casos de violència contra dones que exerceixen la prostitució que compten amb denúncia formal i tenen números de no quedar impunes.
Els atacs, altament violents, contra prostitutes al carrer Robador del mes d'agost, s'han convertit en guspira reivindicativa i han encès l'acció de treballadores sexuals i entitats que els donen suport en la defensa dels seus drets -Àmbit Prevenció, Genera, el Lloc de la Dona i Aprosex- per visibilitzar les violències que pateixen, pel fet de ser dones que exerceixen treball sexual. Aplegades en l'Assemblea d'Activistes Pro-Drets sobre el Treball Sexual de Catalunya, per ara, han fet arribar les demandes del col·lectiu al ple de l'Ajuntament de Barcelona. L'objectiu: aconseguir compromís institucional i mesures de govern per aturar les agressions, en el marc de la lluita contra les violències masclistes.
/ Freddy Davies

Una trucada és la que ara interromp un moment la conversa. Janet comenta que aquell megàfon que proposa dur ja els anirà bé, i també recorda a la seva companya que no posi gaire text a la pancarta. Estan acabant de preparar la manifestació que tindrà lloc al cap d'una estona, en solidaritat amb les treballadores sexuals argentines, s'excusa Janet.
Tornem a parlar dels atacs, dels socialment més normalitzats i dels que han acabat en denúncies. Aprofita per repassar alguna data, ja que les duu al damunt, en una carpeta de la Universitat de Barcelona. "Sóc mare soltera i he pagat i estic pagant carreres", comenta. Fa 37 anys que va emigrar d'Uruguai i, després de cinc treballant al sector de l'hostaleria, va començar a treballar de prostituta. "He estat pluriocupada, treballant de puta i en la neteja. I n'hi ha que mai voldran anar a fregar escales! perquè aquí et fas en una estona el que t'has de treballar en un mes" explica, davant la pregunta de si coneix gaires dones que, com ella, viuen la decisió de dedicar-se al treball sexual com una opció laboral que aporta "empoderament i autoestima".
En una de les ocasions més recents, el 16 de setembre, va trobar-se que l'agressió denunciada va classificar-se com un delicte de tràfic de persones per a l'explotació sexual
En l'activisme pels drets del col·lectiu, també hi porta uns quants anys, suma alguna batalla guanyada −com fer entrar la veu de les treballadores sexuals a la taula de treball de l'Agència per a l'Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS)− i també diversos fronts oberts. Com a representant legal del col·lectiu Putes Indignades, Janet s'ha encarregat d'interposar algunes denúncies per agressions contra companyes. "Cap cas s'ha pogut denunciar com a violència masclista, quan no és altra cosa, i aquesta discriminació ocasiona un buit on tothom té dret a castigar-nos, a nivell jurídic, social, mediàtic i polític", condemna.
En una de les ocasions més recents, el 16 de setembre, va trobar-se que l'agressió denunciada va classificar-se com un delicte de tràfic de persones per a l'explotació sexual. La dona afectada no n'era víctima, sinó que exercia la prostitució sense coaccions, assegura Janet. Segons va al·legar el policia, el motiu de registrar-la així és que l'equip dedicat a aquests casos "és el més sensibilitzat i més qualificat per atendre les seves demandes", reprodueix Janet de l'explicació rebuda a comissaria.
/ Freddy Davies

"En ser treballadores sexuals, se'ns obliga a situar-nos en el marc de tràfic amb finalitat d'explotació sexual, i res més lluny de la veritat! No se'ns reconeix com a treballadores, i això també és violència masclista", denuncia Paula Ezquerra, treballadora sexual i, fins fa poc, regidora de la CUP al districte de Ciutat Vella, càrrec del qual va dimitir a l'octubre per centrar-se en l'impuls de Putas y Alianzas, un moviment per crear un sindicat per a les persones dedicades al treball sexual.
L'agressió que, asseguren, va registrar-se com un delicte de tràfic per a l'explotació sexual va tenir lloc el 15 d'agost. Un veí que portava ben bé un any agredint les treballadores amb accions com tirar-los pedres, escopir-les i insultar-les, va perseguir una dona amb una xeringa utilitzada, cridant als quatre vents que faria la feina que la policia no fa: treure les putes del carrer. En el cas de l'agressió del client contra la treballadora sexual, que havia tingut lloc just una setmana abans, el 8 d'agost, Janet no va rebre cap explicació a l'hora de presentar la denTítolúncia a la comissaria i no té constància de com va classificar-se.
"Reconeixent que les agressions han tingut lloc durant exercici laboral, haurien de classificar-se com a delictes de coaccions i de lesions", especifica l'advocada penalista Carla Vall
"Reconeixent que les agressions han tingut lloc durant exercici laboral, haurien de classificar-se com a delictes de coaccions i de lesions", especifica l'advocada penalista Carla Vall, respecte als casos concrets. Reconeix que el codi penal dóna poc marge per incloure les denúncies d'agressions a treballadores sexuals en l'articulat jurídic de violència de gènere, perquè la concepció política del que és violència masclista recollida en la llei espanyola "separa el que passa a casa del que passa fora; la família del carrer". Tot i així, Vall entén que la decisió de registrar-les en el marc del tràfic per a l'explotació sexual parteix d'una manca de reconeixement de l'estatus de treballadores. "Té unes connotacions per a la víctima que no són les pròpies d'una treballadora que està exercint per voluntat pròpia. L'article de tràfic per a l'explotació sexual fa referència a les persones que estan essent obligades a exercir la prostitució i, si n'ets víctima, hi ha tota una maquinària administrativa darrere que s'ha d'engegar", argumenta.
Des del departament de premsa dels Mossos d'Esquadra neguen que s'utilitzi per norma el tipus penal de tràfic per a l'explotació sexual, a menys que, arran d'una denúncia, es detecti que pot haver-hi una xarxa de tràfic al darrere, condició a la que no responen els casos denunciats per la portaveu de Putes Indignades.
Així ho confirmen fonts municipals, segons les quals les agressions que han tingut lloc al carrer d'en Robador, durant l'estiu, són casos que no responen a la violència masclista específica i tipificada com a tràfic per a l'explotació sexual. Des de la Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI valoren que les agressions contra treballadores sexuals poden emmarcar-se en la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, una normativa que la concep de manera molt més completa que la llei estatal de violència de gènere, inclosa al codi penal.

Les "violències públiques", excloses
A diferència de la llei espanyola, la normativa catalana contra la violència masclista -treballada amb els col·lectius feministes-, supera la diferenciació de "violències públiques" i "violències privades", però la competència penal es reserva a l'Estat. Així, l'articulat de la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere es limita a emparar les dones que han patit agressions d'una parella o exparella. "Si hi hagués una reforma de cap a peus de la llei, inclouria la violència masclista específica cap al col·lectiu de treballadores sexuals, però, a dia d'avui, és impensable", remarca Vall.
A diferència de la llei espanyola, la normativa catalana contra la violència masclista supera la diferenciació de "violències públiques" i "violències privades", però la competència penal es reserva a l'Estat
En l'àmbit estatal, doncs, les agressions masclistes, fins a l'extrem del feminicidi, que tenen lloc contra dones en relació a l'exercici de treball sexual, per exemple, per part de clients, no són reconegudes. "Considerar institucionalment víctimes de violència de gènere les dones que estan a l'espai prostitucional és fonamental per humanitzar-les, per considerar-les unes iguals, solidaritzar-nos-hi i deixar de pensar que el que els passa és aliè a la resta de dones", assenyala la professora de sociologia de la Universitat de Vigo Águeda Gómez, coautora de la investigació sobre consum de prostitució que recull el llibre El putero español.
Per aconseguir aquest canvi de percepció social i respostes polítiques, mensualment, les activistes de l'Assemblea Pro-Drets sobre el Treball Sexual convoquen concentracions al carrer d'en Robador. L'objectiu és fer visibles les agressions masclistes contra el col·lectiu, exigir a les administracions mesures que les previnguin i denunciar que la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, i l'Ordenança de Civisme de Barcelona −que des del 2012 multa la negociació de les treballadores sexuals amb els clients a la via pública−, legitimen la violència contra el col·lectiu, en reforçar-ne l'estigma i haver generat un clima de criminalització.
 Llançar aigua a les dones que exerceixen la prostitució en ple hivern, tirar-los ous, insultar-les o fer-los fotos per penjar-les a internet i violar-los la intimitat, són algunes de les agressions per part del veïnat que reben habitualment. "Els veïns i veïnes de Robador tenen el suport polític de l'oposició a l'Ajuntament i se senten empoderades, també a nivell mediàtic", lamenta Janet, que observa, alhora, com el marc legal afavoreix abusos per part de clients: "Hi ha molts homes que, aprofitant la campanya de criminalització dels últims anys, es creuen amb el dret de dir 'no et pago i, si et queixes, truco la policia, i et denunciaran a tu'. Fins a aquest nivell tan baix...", explica.
Al llarg de l'any passat, amb dades de l'informe de l'Agència ABITS, el servei de l'Ajuntament de Barcelona adreçat a les dones que exerceixen treball sexual o són víctimes d’explotació sexual va atendre 413 dones, de les quals la majoria, un 65,85% (272) treballava a Ciutat Vella. A molta distància, un 15,25% (63) exercien a la zona de Sant Martí/Eixample i un 10,89% (45), a Les Corts.
El servei de l'Ajuntament de Barcelona, adreçat a les dones que exerceixen treball sexual o són víctimes d’explotació sexual, va atendre 413 dones el 2015
Majoritàriament, les ateses han estat dones migrades (un 89,94% del total) i el percentatge que es trobava en situació administrativa irregular supera el 44%, un augment de vuit punts respecte l'any anterior. La majoria de dones ateses, quasi un 57%, tenien fills a càrrec.
"Moltes dones que exerceixen treball sexual aguanten, aguanten i aguanten les agressions, com moltes dones aguanten la violència dins l'àmbit familiar", explica Mercè Meroño, presidenta d'Àmbit Prevenció. Detalla el per què de la resposta en forma de concentracions mensuals al barri del Raval: "Són actes de conscienciació per mostrar-los que no estan soles i reivindicar que ni les dones, ni els veïns i veïnes, ni les regidories hem de permetre les agressions cap a les treballadores sexuals, perquè és qüestió de defensar els drets de les dones, siguis qui siguis, et dediquis al que et dediquis. Per això volem que les agressions que pateixen les treballadores sexuals es reconeguin com a violència masclista".
 
Incidència política per canviar la legalitat
"Quan demanem compromís polític contra la violència masclista no es pot discriminar algunes dones per raons laborals; no se'ns pot discriminar per exercir treball sexual", reivindica Janet, micròfon en mà, en el tancament d'una de les concentracions de l'Assemblea. Preveuen mantenir-les fins que no vegin concretades les seves demandes. El missatge s'adreça específicament als grups polítics municipals que no han donat resposta a la carta que l'Assemblea els ha fet arribar, amb les peticions per frenar les agressions masclistes que reben. Només han rebut resposta de la CUP i Barcelona en Comú.
A més de modificar l'Ordenança de Civisme de la ciutat, reivindiquen la posada en marxa d'una campanya de sensibilització per prevenir agressions masclistes contra el col·lectiu
Tot i reconèixer bona sintonia amb l'equip de govern, les treballadores sexuals organitzades i les entitats que els donen suport denuncien que encara no s'ha concretat cap mesura preventiva davant la violència masclista que pateix el col·lectiu. D'entre les mesures reclamades, la prioritat és clara: modificar l'Ordenança de Civisme. "El que volem és que l'Ordenança tregui a la gent la potestat de criminalitzar-nos i perseguir-nos", sintetitza Janet, que posa de relleu la importància de diferenciar les mesures que afecten les treballadores sexuals de les que han d'atendre les dones víctimes de tràfic per a l'explotació sexual i combatre'l: "Ni els discursos ni les polítiques poden ser les mateixes, perquè són dues realitats diferents. Calen polítiques per lluitar contra el tràfic i alhora polítiques que no criminalitzin ni estigmatitzin les treballadores sexuals i els seus clients, perquè si tu tens una fleca però es penalitza comprar pans, de què et serveix tenir l'empresa?".
/ Freddy Davies

A més de modificar l'Ordenança de Civisme de la ciutat, l'Assemblea d'Activistes Pro-Drets sobre el Treball Sexual reivindica la posada en marxa d'una campanya de sensibilització per prevenir agressions masclistes contra el col·lectiu. Una reivindicació que, segons fonts municipals, està prevista, tot i que resta sense concretar-se. "La campanya de sensibilització es pot fer de moltes maneres, per exemple, a partir de la revisió de l'Ordenança de Civisme i la possibilitat de treure articles que estigmatitzen el col·lectiu, fent tot un procés de canvi de l'argumentació", expliquen des de la Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI.
En arribar al Govern, Barcelona en Comú es va comprometre a revisar els articles de l'Ordenança que tinguin un efecte negatiu sobre les persones afectades, entre els quals, aquells que tenen a veure amb el treball sexual. Fonts municipals expliquen que en breu hi haurà un diagnòstic de la situació de les treballadores sexuals a l'espai públic, encarregat a Putas y Alianzas, i que, previsiblement, serà un document més a sumar als informes negatius de l'impacte de l'Ordenança de Civisme per a les treballadores sexuals. Tots hauran de tenir-se en compte en el procés de revisió.
Ara bé, tot i comptar amb un diagnòstic clar de l'impacte negatiu sobre el col·lectiu, governant en minoria, la reforma de l'Ordenança de manera que respongui a les peticions de les treballadores sexuals organitzades no està assegurada. "Partits com el PSC, ERC i Convergència ens estan dient que no tenim capacitat de decidir. Però nosaltres no som vulnerables, sinó que se'ns vulneren els drets", reivindica Ezquerra, i conclou: "El que es qüestiona és la capacitat de decidir de les dones sobre el propi cos, o de supervivència amb el nostre cos, i l'estigmatització que es genera a través de les lleis ens costa patir violència, si no és que ens costa la vida".

Notícies relacionades:

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada