martes, 22 de noviembre de 2016

Les nostres pensions ni es venen ni es negocien

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12193#.WDR7v4F5OSo
dimarts 22 de novembre de 2016 / Comunicats / Visites: 752

Les nostres pensions ni es venen ni es negocien
Aquest dijous 24 de novembre hi haurà una reunió entre el govern, les organitzacions de la patronal i els sindicats CCOO i UGT. El punt a tractar és, segons ha transcendit, negociar la “pau social”. Entre bambolines, no obstant, hi ha més punts a sobre la taula. Les organitzacions empresarials ja han reclamat la necessitat d’una nova reforma laboral. Igualment, grans corporacions financeres i de les assegurances han començat a promoure una campanya mediàtica per preparar el terreny d’una nova reforma de les pensions. Volen aprofundir la que, els mateixos agents, van pactar el gener de l’any 2011 en aquella ocasió sota l’empara del govern Zapatero del PSOE.
L’experiència ens diu que massa vegades d’aquestes trobades en surten acords altament lesius pels interessos de la classe treballadora, de la majoria de la població. En el passat hem vist reiteradament com sota l’excusa de la pau social hem anat deixant drets i conquestes a la cuneta de la història: ara les empreses poden acomiadar lliurement (com a molt pagant indemnitzacions cada cop més petites), poden disposar força lliurement d’una part de la nostra jornada laboral fent-nos treballar fora d’horari, ens poden fer treballar en tasques per sobre la qualificació del nostre contracte... i un llarg etcètera.
I, en el nom de la pau social, també hem vist com ara cal treballar més que fa 6 anys per accedir a una pensió complerta i com l’allargament de les bases reguladores fa baixar unes pensions que, d’entrada, ja són de les més baixes de la UE. Totes aquestes concessions fetes, sempre, en nom d’una pau social que només beneficia als de dalt, als propietaris del capital.
Ara mateix sembla que una propera presa d’aquest capitalisme tant voraç en drets i beneficis és el que queden de les pensions públiques, ja retallades durant el pensionazo de 2011. De fet, avui en dia l’Estat espanyol dedica només el 10,5% del seu PIB al pagament de pensions i es calcula que el cost màxim previst pel 2050 serà del 12,5%. En contrast, aquest any, països com Itàlia hi dediquen un 15,8% del seu PIB, Grècia (14,5%), França (13,8%), Àustria (13,2%) o Portugal (13%).
No obstant, la premsa liberal ja fa setmanes que planteja que les pensions públiques són insostenibles. I argumenten que el govern del PP acabarà d’esgotar el proper any 2017 els 66.800 milions d’euros de superàvit acumulat que es va trobar el 2011. En canvi, de manera intencional n’amaguen les causes. Una d’elles és la reducció salarial de la classe treballadora provocada per la reforma laboral del 2012 (cobrem menys, cotitzem menys) tant aplaudida per les organitzacions empresarials. Una altra prové dels milions d’hores extres no pagades que, segons les pròpies estadístiques oficials, ja superen a les pagades.
Altres causes que fan buidar la caixa de les pensions són el pagament de múltiples subvencions a empresaris (al voltant de 21.000 milions) i les diferents reduccions de cotitzacions socials d’empreses (1500 milions). En definitiva, el govern ha transferit una gran quantitat de recursos públics als empresaris i, alhora, ha creat una imatge catastrofista de la insostenibilitat del sistema públic de pensions que legitimi un nou atac. Maten, així, dos ocells d’un sol tret.
Les alternatives per millorar el sistema de pensions actual en benefici de la gran majoria de la població n’hi ha i moltes. Per començar, un increment dels salaris tant retallats els darrers anys junt amb la cotització de totes les hores treballades. D’altra banda, una reducció de la jornada laboral que permeti incrementar la població amb feina. A banda d’eliminar les subvencions públiques als empresaris i les bonificacions a la contractació, també es pot obrir el debat de si convé traslladar el pagament de les pensions als Pressupostos Generals de l’Estat.
Cap d’aquestes solucions comporta retallar unes pensions que, els i les treballadores sabem molt bé, actualment són molt baixes. Ni tampoc comporta haver de recórrer a plans de pensions privats, la finalitat dels quals és enriquir a les empreses financeres.
A la CGT no ens empassem les seves mentides. Creiem que en pocs mesos ens trobarem amb una nova agressió contra els nostres drets i cal preparar-ne l’acció col·lectiva des d’avui mateix.
Fem una crida a les diverses organitzacions catalanes, moviments socials i sindicats no pactistes per analitzar degudament la situació i iniciar els procesos d’informació i construcció d’una resposta conjunta com a classe.
Ens volen en shock, però ens trobaran preparades. Organitzem la resposta.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
22 de novembre de 2016
20161121_pensions

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada