Etiquetes
group-1825510__340Arran de diversos comentaris fets a l’entrada Atenció domiciliària nocturna a Barcelona, quina és la millor manera (veure al final de l’entrada) volem seguir en un debat que és d’interès per a moltes persones.
En primer lloc volem agrair la intervenció de les persones que han fet comentaris. Creiem que és un tema prou important com per generar un debat enriquidor per totes les parts implicades. Estem totalment d’acord amb el comentari que diu que amb l’excusa de la vocació, la professionalitat o la solidaritat entre altres arguments, es van afegint atribucions a les treballadores d’atenció primària, sense que això vagi acompanyat de la corresponent dotació pressupostària. Treballem des de fa anys en una situació d’excepcionalitat que no s’aguanta més temps, i la capacitat de les professionals per a fer de tampó de les retallades, ja fa temps que es va exhaurir. El FoCAP des de sempre, ha denunciat la sagnia pressupostària i de personal que ha patit l’atenció primària i ha reivindicat que per fer la nostra feina amb qualitat i desenvolupar totes les nostres competències, calen unes condicions i uns mitjans que estem molt lluny de tenir (123456). En aquest cas en concret, també ho hem fet, tal i com hem exposat en els posts publicats (7).
Però en aquest tema volem matisar un parell de punts: L’atenció continuada és una atribució pròpia dels EAPs i forma part de l’activitat normal de les nostres professions.
Fer atenció continuada a domicili no són “més pedres a la motxilla”, com tampoc ho és fer atenció domiciliària, petita cirurgia, administrar vacunes o atendre persones al final de la seva vida. Assumir l’atenció continuada suposa recuperar atribucions pròpies dels equips d’atenció primària que no sabem ben bé com a Barcelona ciutat s’havien anat perdent (cosa que no passa a la resta del territori). Com hem dit en altres ocasions (891011) l’atenció continuada feta per serveis propis de l’atenció primària aporta major qualitat perquè la proximitat és un valor que ajuda a reconèixer millor les necessitats i, sobretot, perquè l’atenció primària és més resolutiva davant la incertesa, atén millor, amb menys iatrogènia i més eficiència, els problemes lleus o poc definits que demanden atenció urgent. Caldria plantejar, també, que l’atenció primària recuperi totes les altres funcions que ha anat perdent mica a mica, perquè perdre funcions és molt perillós: ens empobreix professionalment, ens fa irrellevants, ens acaba destruint i és una font de desconfort professional.
Les professions d’infermeria, medicina, bomber…, entre altres, inclou per definició la possibilitat de participar en torns d’atenció en tota la franja d’horaris del dia i de la setmana, perquè les necessitats no desapareixen en aquests períodes de temps. La gran feminització del sector sanitari pot dificultar la realització de torns nocturns o festius, perquè sobre les dones recau, encara, el pes majoritari del treball domèstic o de cures familiars. Però, si bé s’ha de tenir en compte aquest factor, no és una justificació per a no assumir, com a servei, l’atenció continuada a domicili. Cal estudiar cas a cas i les seves circumstàncies, però «fer guàrdies» s’hauria d’entendre com una cosa inherent al treball en l’atenció sanitària, sigui primària o hospitalària.
Donem suport als canvis que creiem que milloren l’atenció a la ciutadania i beneficien el paper de l’atenció primària (seguint la nostra missió). Però serem crítics amb la manera de fer-ho si no és l’adequada. Per això és important que els companys i companyes que estan participant de la posada en marxa del servei, prenguin part en el debat. Sabem que ens els primers dies de la posada en marxa hi ha hagut improvisació i alguns errors que es podien haver previst i evitat: manca de cotxes, manca de tablets, pèrdua de la connexió a internet per tenir accés a la història clínica… També s’ha parlat de que s’està pressionant professionals per participar en un servei que feia de la voluntarietat la seva bandera i que a persones que ja tenen contractes signats se’ls ha alertat que poden veure la clàusula d’atenció continuada dels seus contractes activada. Contràriament, els companys i companyes que són contractats per treballar a moltes comarques saben des de l’inici que els pertoca participar en torns de guàrdies. Tampoc ens sembla just que s’activi aquesta clàusula de manera preferent a professionals que signen contractes encadenats des de fa anys i ara són doblement castigats (precarietat i obligatorietat de fer guàrdies d’atenció continuada a domicili). Val a dir que no en tots equips el discurs ha estat el mateix. La informació no ha estat homogènia, ni suficient en ocasions i això ha donat peu a certa rumorologia que ha divulgat informacions que a la pràctica no s’han confirmat i han provocat alarma en alguns CAP.
La nostra reflexió sobre la solidaritat entre companys apareixia en l’escenari en què el servei no es pugui cobrir amb voluntaris, com era la intenció inicial de l’ICS. És més equitatiu repartir aquests torns (necessaris) entre tots o és més equitatiu que els facin uns quants, que són qui ja té els contractes més precaris hores d’ara? Pel que fa a la participació dels membres de la junta (actual o anterior) en torns d’atenció continuada, aclarir que molts d’ells participen o han participat en torns d’atenció continuada (fins i tot quan han sigut d’abast comarcal i nocturns).
Estem davant d’un canvi i, com tots els canvis, genera dubtes i neguiteja. Cal fer arribar als gestors els problemes i les deficiències que es puguin produir i demanar-ne la resolució el més aviat possible, de la mateixa manera que hem de reclamar unes bones condicions de treball. Però estem convençuts que el canvi serà positiu per a les persones de Barcelona que precisin atenció continuada, serà positiu per a l’atenció primària i també per al sistema públic de salut català. I, si es fa bé, acabarà essent positiu pel col·lectiu d’infermeres i metgesses de família (ens enriquirà, ens farà més bons professionals).
Per acabar, us agraïm de nou la vostra participació al debat. Esperem seguir generant més reflexions entre totes, professionals de l’atenció primària, pacients i gestors.
Imatge: Pixabay