jueves, 1 de diciembre de 2016

Documents interns mostren la ineficàcia dels protocols per evitar el suïcidi d'una presa a Brians

https://directa.cat/documents-interns-mostren-ineficacia-dels-protocols-evitar-suicidi-duna-presa-brians

Raquel E. F. ja havia manifestat les seves intencions sis mesos abans de posar fi a la seva vida. Serveis penitenciaris considera que la mort "va ser fruit de la seva pròpia decisió i no el resultat de l'activitat o la inactivitat de l'Administració"
Segons Iridia, el règim d'aïllament hauria estat una de les causes que haurien motivat el suïcidi de la interna de Brians
01/12/2016
Raquel E.F. va viure vuit mesos en un infern abans de suïcidar-se a la seva cel·la de la presó de Brians l'11 d'abril del 2015. Així ho mostren els informes mèdics i els documents dels funcionaris penitenciaris, als quals ha tingut accés el Centre Iridia per a la defensa dels drets humans, en el marc del procediment de responsabilitat patrimonial que va iniciar juntament amb la família de la víctima davant la Conselleria de Justícia.
El Departament Especial de Règim Tancat és com es coneix a les presons catalanes el règim d'aïllament, que a l'Estat espanyol rep el nom de FIES
La dona havia ingressat a la presó l'any 2009 amb una condemna de vuit anys per tres delictes de robatori. La seva situació comença a complicar-se el 31 de juliol de 2014, quan la ingressen al Departament de Règim Tancat (DERT) per primer cop. El DERT és com es coneix a les presons catalanes el règim d'aïllament, que a l'Estat espanyol rep el nom de FIES. Pràcticament no en sortiria fins al seu suïcidi: després de quinze dies, va passar al segon grau, on només restaria un mes i mig. Un nou aïllament de dos mesos i fins als últims dies en primer grau, el règim que s'aplica les persones més perilloses dins de la presó. Un dels últims controls mèdics de Brians reflectia que Raquel E. F. pesava 49 quilos i mig.

La Direcció General de Serveis Penitenciaris va iniciar una investigació reservada, que va acabar arxivada. Per depurar responsabilitats, el Centre Iridia, juntament amb la família, va incoar un procediment de responsabilitat patrimonial davant del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Però va ser desestimat per l'administració el passat 18 d'octubre, en considerar que "la causa de la mort [de Raquel] va ser fruit de la seva pròpia decisió i no el resultat de l'activitat o la inactivitat de l'Administració (...) Així ha quedat acreditat que [la interna] va decidir de manera voluntària, lliure i conscientment, posar fi a la seva vida". Les demandants no accepten la resolució i, per aquest motiu, avui presentaran un recurs de reposició adreçat directament al titular de Justícia, Carles Mundó.


Tres factors determinants

Per al col·lectiu de defensa dels drets humans, existeix una "relació de causalitat" entre el funcionament de l'administració i la mort de la reclusa. Aquesta connexió estaria basada en tres situacions que queden reflectides en els informes administratius de l'expedient de la dona, que en el moment del suïcidi tenia 39 anys i dos fills: les autolesions que venia produint-se, la ineficàcia del protocol antisuïcidi i el dany psicològic provocat per l'aïllament.
Els documents recullen fins a set situacions en les quals la interna hauria intentat autolesionar-se, l'última vegada el dia que es va suïcidar
Els documents, que formen part de l'expedient d'informació reservada iniciat i arxivat per la Direcció General de Serveis Penitenciaris, recullen fins a set situacions en les quals la interna hauria intentat autolesionar-se. Des del 29 de setembre fins al mateix dia del seu suïcidi, als documents es pot trobar tot tipus de violència autoinfligida: cops de cap contra les parets, talls als braços i fins i tot un intent d'incendi de la cel·la que ocupava. L'últim registre és del matí abans de posar fi a la seva vida: el 10 d'abril del 2015, Raquel E.F. va trencar el mirall de la seva cel·la i es va ferir ambdós braços: l'autòpsia certificava la presència dels talls, d'entre vint i setze centímetres. Aquella nit, seria l'última.

Des d'Iridia també creuen que la mort de la dona és fruit del "mal funcionament" dels protocols antisuïcidi i del protocol davant de conductes de risc autolític de les institucions penitenciàries catalanes. Raquel E.F. havia manifestat en diverses ocasions la seva intenció de cometre suïcidi. La primera, el 12 d'octubre de 2014, sis mesos abans de fer-ho. L'informe del psiquiatre que la va atendre no oferia dubtes: la seva era una "actitud victimista i hipermostrativa". Ni les lesions ni les ferides van ser indicis suficients per canviar el tracte cap a la interna de Brians.
La interna va estar sotmesa més de deu cops a immobilitzacions mecàniques, el que vol dir quedar lligada de braços i cames al llit de la cel·la durant períodes de vuit a deu hores
El dany psicològic com a conseqüència del règim d'aïllament que va partir Raquel E.F. hauria estat definitiu pel suïcidi i seria una mostra més de la responsabilitat de l'administració pública, segons les demandants. En els seus últims vuit mesos de vida, la interna va estar sotmesa, més de deu cops, a immobilitzacions mecàniques, el que vol dir quedar lligada de braços i cames al llit de la cel·la. Moltes d'aquestes immobilitzacions s'allargaven entre vuit i deu hores, tal com mostren els informes. Per a Andrés Garcia Berrio, advocat d'Iridia i representant de la família de la víctima, "hi ha evidències clares de dany mental fort que condueixen al futur suïcidi motivat pel règim d'aïllament".


Pròximes passes

Amb el recurs de reposició, Iridia i la família de la víctima volen aconseguir que la Generalitat de Catalunya admeti la seva responsabilitat en la mort de Raquel E.F. Amb aquesta finalitat s'adrecen al conseller. Com explica Garcia Berrio, "abans d'anar als tribunals, demanem que sigui el conseller de Justícia el que respongui d'aquests fets, perquè entenem que la Generalitat és la responsable última de la seva mort". Per a l'advocat, té molt de sentit fer-ho ara, "ja que al gener es constituirà un grup de treball al Parlament de Catalunya entorn del règim d'aïllament".

Però a més de la depuració de responsabilitats, les demandants busquen una reforma del DERT i del protocol antisuïcidi "que pugui assegurar que una situació com la de la Raquel no es pugui tornar a produir". Per fer-ho, asseguren que esgotaran la via judicial, arribant si cal als tribunals europeus. Consideren que el que està en qüestió no és només el cas del suïcidi de la Raquel E. F, sinó "tot el model penitenciari basat en l'aïllament".


Notícies relacionades:

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada