domingo, 30 de abril de 2017

1 de maig: el carrer ens espera

https://escritspergirona.wordpress.com/2017/04/27/1-de-maig-el-carrer-ens-espera/

Aquest estiu farà deu anys que els primers símptomes de l’esclat de la bombolla financera es feien visibles i començava un nou estadi del capitalisme en què se socialitzava encara més la precarietat i la pobresa entre les classes populars catalanes. Un fet que tenia un doble efecte en les dones fruit de la societat patriarcal en què vivim on elles, com és sabut, tenen dobles i triples explotacions a més de múltiples discriminacions. Per exemple, el salari mitjà d’un home a Catalunya és de 27.000 euros anuals mentre que el d’una dona és de poc més de 20.000. Les xifres de l’anomenada crisi, que avui ja ningú pot argumentar com conjuntural sinó com a estructural, són conegudes: pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora, milers de desnonaments, increment de problemes de salut, retallades dels serveis públics, creixement dels beneficis per aquells que més tenen, privatitzacions i opacitat, lleis a mig de l’estiu en contra de la majoria social, reformes laborals restrictives, imposicions de la Troika europea i un llarg etcètera. Del que va ser un xoc, alguns n’han fet un nou espoli i, com sempre, paguem els mateixos.
Amb perspectiva, l’hòstia als drets laborals i col·lectius és considerable. I a més a més, bona part de la fava s’ha fet amb la complicitat d’una socialdemocràcia desallotjada de totes les idees i còmplice del poder financer i de les grans corporacions. Mentrestant, l’extrema dreta s’ha fet forta en aquest entremig i l’esquerra, aquella que surt de la base, amb principis i ganes de transformar les injustícies d’arrel, ha aparegut massa vegades dubtant i dividida al terreny de joc. Una manera de fer, carregada de vicis i pors, que ben poc ens ha ajudat en l’actual context de desestructuració, individualització i precarització absoluta en tots els terrenys en les nostres vides. Per això, la resposta col·lectiva és més necessària que mai. Qualsevol buit i espai de complicitat amb el poder o de no proposta de canvi que millori consistentment i estructural la realitat de les classes populars del nostre país seran facilitats de creixement pel neofeixisme del PP, C’s, Le Pen o Plataforma Catalunya a través de la por i l’odi.
Als Països Catalans, necessitem reaccionar, proposar i organitzar-nos. Fer-ho a partir de conceptes bàsics i comuns com ara la sobirania (recuperació del poder públic i col·lectiu), democràcia (participació) i drets socials i polítics. En aquest sentit, és més que una bona notícia que enguany la ciutat de Girona tingui una sola manifestació anticapitalista i rupturista. Començarà a les 18:30h de la Plaça del Barco i anirà fins el centre de la ciutat on acabarà davant de l’Ateneu Salvadora Catà que celebra el seu segon aniversari. Els organitzadors, la Coordinadora 1r de maig, són de diversos col·lectius, sindicats i organitzacions i han fet del treball conjunt en la diversitat un valor. Si l’11 de setembre vam desbordar els carrers pels drets i les llibertats del poble català, si el 8 de març vam manifestar-nos com mai pels drets de les dones treballadores, ara ens toca fer el mateix per la dignitat i el futur de les classes populars i treballadores catalanes.
Si a l’horitzó treballem per una República Catalana és evident que ens pertoca situar-la en el marc de les garanties, de la transformació social i de la constitució d’un bloc que aspiri a ser hegemònic en l’antagonisme d’un capitalisme que fa de la desigualtat el seu principal objectiu d’existència en aquest món d’imperis, globalització i banquers. Un model desorbitat que està acabant amb el medi ambient, la cultura més enllà de la indústria o les humanitats. Que perpetua la dona en el seu rol de doble i triple explotació i nega els pobles la seva capacitat d’autodeterminació. Tot plegat pren sentit l’1 de maig i als carrers de Girona on cal recordar que la precarietat i l’atur continuen essent una constant vital de milers de persones. Com ho és també les condicions laborals en què treballen centenars de persones a les càrnies i els hotels del Gironès en allò que en diuen “els principals motor econòmics”. L’escenari és aquest. No pas el de qualsevol sèrie nord-americana que ens atrau. I, davant d’això, podem deixar seguir comandar la nau als responsables del sinistre o acceptar el repte, sortir al carrer i recuperar la dignitat. Capitalisme és precarietat, organitza’t i lluita.

No hay comentarios:

Publicar un comentario