martes, 11 de abril de 2017

Apagada informativa sobre el darrer informe d’Amnistia Internacional que implica Ferrovial

Els informes d’Amnistia Internacional acostumen a tenir força repercussió mediàtica. No en va aquests és considerada com una de les ONG més prestigioses, rigoroses i independents a l’hora de documentar les violacions dels drets humans. L’últim estudi publicat a l’Estat espanyol, tot just la setmana passada, no sembla haver obtingut massa difusió. Amnistia Internacional acusa la constructora espanyola Ferrovial de lucrar-se amb la gestió dels centres de retenció de demandants d’asil a Austràlia –ubicats en un tercer país: l’illa de Nauru. Uns espais on, sempre segons l’ONG es produeixen sistemàtiques violacions dels drets humans, abusos i terribles condicions de vida.
Fins on ha trobat Mèdia.cat, la notícia només ha tingut una cobertura mínimament decent al 324.catEl Diario.es i Público. També en va fer referència Catalunya Ràdio. I això que EFE va cobrir la publicació de l’estudi –el teletip es pot trobar als mitjans que els publiquen de forma sistemàtica, però només en cas que es busqui expressament, ja que a la pràctica no es difon. Més ressò va tenir en mitjans internacionals com The Guardian, qui publica l’article més elaborat sobre el tema.
Els activistes pro drets humans van coordinar la publicació de les dades amb una intervenció a la junta d’accionistes de Ferrovial, celebrada el mateix dia, on van preguntar al president de l’empresa, Rafael del Pino, per aquestes condicions. Cinco Díases fa ressò de la qüestió de forma tangencial i limitant-se a informar només de la resposta corporativa i no de la situació exposada per l’ONG.

Una notícia antiga?

Una de les possibles explicacions a aquesta manca d’interès podria ser que no és la primera vegada que Amnistia Internacional denuncia els interessos de Ferrovial en els centres de retenció de refugiats de Nauru –una apreciació que sorprenentment fa la mateixa empresa en un comunicat de resposta.
De fet, la història és pública des de l’agost passat, quan van filtrar-se més de 2.000 documents sobre la situació d’aquests camps de refugiats gestionats per una empresa australiana adquirida pocs mesos abans per ferrovial. Però tampoc llavors els grans mitjans van interessar-se pel tema i són escassos els reportatges que ho explicaven.
Des de llavors Amnistia Internacional ha estat fent campanya per aconseguir que Ferrovial renunciés a lucrar-se amb aquests centres –aconseguint que l’empresa prometés fer-ho, però en una data que ha anat posposant- però sense que en cap moment fos coberta de forma seriosa pel conjunt mediàtic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario