lunes, 17 de abril de 2017

Els nous metges, malalts de precarietat

http://cat.elpais.com/cat/2017/04/15/catalunya/1492279687_587925.html#?ref=rss&format=simple&link=seguir


Gairebé la meitat dels facultatius menors de 45 anys té contractes temporals, dels quals el 30% són de menys d'un any

Lucía (nom fictici) és una doctora d'atenció primària amb contractes precaris des de fa dos anys
Lucía (nom fictici) és una doctora d'atenció primària amb contractes precaris des de fa dos anys CARLES RIBAS
Dos anys de contractes mes a mes. Sense possibilitat de sumar carrera professional. Tampoc vacances. Així es resumeix la realitat laboral de la Lucía (nom fictici), una doctora d'atenció primària de 37 anys. “Conec a gent que porta anys així. Ja no m'esperava una altra cosa”, reconeix resignada. Lucía és el paradigma del nou perfil de metge que es consolida a Catalunya: contractes precaris i inestables, sobretot entre els més joves. Un informe del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) alerta que el 47% dels menors de 45 anys té contractes precaris.
Segons l'estudi, un de cada tres facultatius menors de 65 anys té ocupacions de baixa qualitat. El 25% dels col·legiats tenen contractes temporals i el 9,3% són falsos autònoms (els fan contractes de prestació de serveis però han de pagar-se la cotització a la Seguretat Social els propis empleats malgrat fer treball estructural). Aquesta precarització laboral s'aguditza especialment en el sector públic, on el 37,6% dels contractes són temporals —un terç d'aquests tenen una durada inferior a un any—. A la xarxa concertada, l'eventualitat afecta el 20% dels col·legiats. En els centres sanitaris privats, els falsos autònoms són el 36,8%.
Amb tot, malgrat que la mala salut laboral afecta a majors i joves, la precarietat es concentra especialment en els nous metges. En aquest col·lectiu, la taxa d'ocupació no és el major dels seus problemes —és del 76%—, però encara no assoleix els valors registrats fa una dècada, quan el 88,8% dels metges joves aconseguia treball després d'acabar la formació de MIR. La qualitat dels seus contractes, no obstant això, sí ha caigut en picat. El 2006, els contractes temporals dels metges joves suposaven el 27,3% del total. El 2016, eren el 47%. La inestabilitat es complica més amb la durada dels contractes: el 30% són de menys d'un any.
A la Lucía li han donat moltes facilitats des del seu propi centre d'atenció primària (CAP) per acumular dies de vacances i fins i tot conciliar la seva vida familiar —té dos fills petits—, però la precarietat laboral impedeix, per regla general, beneficiar-se de molts avantatges i complements salarials que aporta el contracte estable, com la carrera professional. “No tenim dret a molts plusos”, insisteix. El COMB ha hagut d'engegar ajudes als col·legiats per millorar la seva situació econòmica.
Amb aquest panorama, els metges adverteixen que està en joc la qualitat assistencial. “Aquesta situació té repercussió en el nostre treball perquè no hi ha suplents per a cada plaça que hi ha i el que fem és allargar la llista d'espera. Si el pacient hauria d'accedir al seu metge de capçalera en dos o tres dies, arriba a trigar fins a tres setmanes”, protesta la Lucía. L'atenció primària és, de fet, el pitjor sector pel que fa a precarietat: el 40% dels contractes temporals en aquesta especialitat són de menys d'un mes. “Amb contractes temporals de mes a mes, no hi ha continuïtat ni seguiment, que és la base de l'atenció primària i és imprescindible. I sense això, es poden cometre errors”, adverteix.
El secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, assegura que l'informe de COMB cristal·litza una realitat que ells porten anys denunciant. “És una precarietat insultant”, critica. El facultatiu assenyala que “la incorporació de metges al sistema és la màxima prioritat” i alerta que, si no se soluciona, existeix “el perill real d'un èxode” de col·legiats, ara mateix minoritari.

No hay comentarios:

Publicar un comentario