quirofan acn verge de la cintaSospitava que alguna cosa no anava bé al seu ull dret i va anar al CAP a visitar-se al metge de capçalera. Al Manolo li va sortir al gener d’aquest any una berruga a la parpella, però el seu doctor només va dir-li que era una “berruga comú” i que, si se la volia treure, no entrava per la Seguretat Social. Quan va veure que cada dia que passava la berruga creixia més, se li va posar d’un “color molt lleig” i, fins i tot, li sagnava, va decidir anar a la mútua i pagar la visita.
Allà van dir-li que el que tenia podia ser cancerigen i que s’havia de treure com més aviat millor. Com que ell no és de cap mútua, va decidir tornar al metge de capçalera i presentar-li l’informe del centre privat. En veure’l, i també en observar com havia evolucionat la berruga, el seu doctor va dir-li que en 10 dies li diria alguna cosa per entrar imminentment al quiròfan.
En veure que la Seguretat Social no li deia res, va posar fil a l’agulla i va decidir pagar per operar-se a la mútua
Però van passar els 10 dies i el Manolo no va saber res de la Seguretat Social. La berruga cada vegada creixia més ràpidament i, al cap d’un mes, s’hi va tornar a posar en contacte i van justificar-se dient-li que “encara no tenim el teu informe per poder-te trucar”. Va ser llavors quan va decidir posar fil a l’agulla i anar a la mútua perquè l’operessin allà. No es volia arriscar a desenvolupar un càncer mentre “esperava” que algú de la sanitat pública li donés alguna resposta.
De fet, no ha estat fins aquest dijous 4 de maig que el Manolo ha rebut un missatge de l’hospital. Un missatge en què només li donaven visita pel proper 29 de juny, en lloc de donar-li, més de quatre mesos després, hora per a l’operació.
Si hagués esperat, segurament “hauria d’haver fet quimioteràpia”
El Manolo se n’ha sortit i, en principi, no li ha quedat cap seqüela, tot i que s’ha d’anar fent controls rutinaris. Però ja el van avisar que havia tingut sort d’haver tirat pel dret i haver-se operat per la mútua perquè, en cas que hagués esperat, segurament “hauria d’haver fet quimioteràpia“. De fet, la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez posava damunt la taula en aquest mitjà que les llistes d’espera “no són innòcues”, perquè “si són malalties agressives poden rebre empitjoraments i, d’estalviar-te la quimioteràpia, potser n’has de fer”.
Aquest és el relat del Manolo a El Nacional, la seva història, una de les desenes que molts pacients poden explicar. Però, com ha evolucionat la sanitat amb la crisi com ens afecten les llistes d’espera?

Pagar la salut

La crisi ha deixat una gran cicatriu en molts aspectes de la vida de la ciutadania i les retallades s’han deixat notar en els aspectes quotidians de les persones. La sanitat és un dels pilars essencials a nivell universal per a tothom, i és que la nostra vida depèn, i molt, del sistema de salut de cada país.
Les dificultats econòmiques dels governs i les retallades han portat de la mà un canvi substancial en el món sanitari, que ha afectat el funcionament d’un sistema que, a Catalunya, sempre s’ha caracteritzat per ser pioner i capdavanter en molts aspectes.
Una infermera d’un hospital públic català explicava a aquest mitjà que precisament “les retallades han influït en tot: pel que fa al pacient, hi ha més esperes, menys quiròfans i s’ha retallat en pressupostos”.
Les llistes d’espera a Catalunya s’han tornat a incrementar i el 2016 hi havia més pacients esperant a ser intervinguts que el 2014 i el 2015
Ara, però, tot i que alguns polítics apuntin que es va sortint de la crisi -fa pocs dies, el portaveu de Pressupostos del PP, Jaime Olano, va demanar a l’oposició que “reconegui el que avui ningú dubta que estem sortint de la crisi”-, les persones en llista d’espera per ser intervingudes a Catalunya s’han tornat a incrementar aquest darrer any i el 2016 hi va haver més persones que van canviar d’any esperant a ser intervinguts que el 2014 i el 2015.
De fet, el Manolo va haver de pagar uns 1.400 euros per ser intervingut per la via privada entre el cost de l’operació, del cirurgià i de les visites a la consulta. Feia 11 anys, havia tingut un problema similar, aquella vegada, però, al coll. La “diferència” va ser, segons explica, que llavors “em van operar en només 10 dies”.

Anys negres

Els pitjors anys de les llistes d’espera per a les intervencions quirúrgiques van ser entre el 2011 i el 2013. El 2011 va ser l’any en què més persones hi havia a Catalunya esperant a ser operades (193.879 a final d’any), el 2012, l’any en què més temps havien d’esperar els pacients (267,3 dies de mitjana) i el 2013, el pitjor any per a les intervencions cardíaques, que van veure com s’incrementaven les persones en llista d’espera per ser intervingudes (800 a finals d’any), així com pujava el temps d’espera de manera escandalosa, passant de 69,75 dies el 2012 a 127,8 el 2013.
Conèixer del cert les dades de les llistes d’espera o del nombre d’operacions anuals d’anys enrere ha estat complicat perquè, segons ha justificat el Departament de Salut a aquest diari, “no estan disponibles, atès que fa uns anys Salut va modificar els terminis màxims de referència per a l’accés als procediments quirúrgics, per a les proves diagnòstiques i per a les consultes d’atenció especialitzada, de manera que no seria correcte comparar variables diferents”.
Algunes, però, s’han pogut trobar en informes del Departament que s’han perdut en les hemeroteques i, d’altres, s’han hagut de quedar en blanc davant la dificultat d’aconseguir-les. Segons la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, “posar les dades sobre la taula és visualitzar un problema”, així com “les diferències que s’han fet evidents”.

La polèmica Boi Ruiz

L’exconseller de Salut Boi Ruiz, que va estar al capdavant de la sanitat catalana durant poc més de 5 anys (desembre 2010-gener 2016), va generar molta polèmica tant en l’àmbit sanitari, com entre la ciutadania. Però, segons els professionals de la sanitat que han parlat amb aquest mitjà, el debat ja venia de l’època de Marina Geli, consellera de Salut entre el 2003 i el 2010 i a qui la crisi la va enganxar de ple a la conselleria.
“Tot és un desastre des de fa 10 o 12 anys”, es lamentava el director de l’equip mèdic del CAP Raval Sud, Jaume Morató, a aquest mitjà, mentre que la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona afegia que no només “portem 10 anys en situació de crisi”, sinó que també “és impossible recuperar el nivell adquisitiu que teníem per sota del 2010”, perquè “el pressupost d’enguany no serà capaç de renovar, de fer inversions, ni de millorar els sous dels professionals”.
Les retallades van començar a l’època del tripartit, però s’han estès en el temps. Amb Boi Ruiz es van retallar més de 1.300 milions d’euros en sanitat -que representaven més de 200 euros anuals per cada català-, els pics en les llistes d’espera -entre persones i temps- es van incrementar molt per sobre de l’habitual, es van tancar llits i quiròfans als hospitals i els professionals van veure com retallaven els seus salaris, mentre havien d’assumir exactament la mateixa feina o més de la que feien.
No va passar ni un mes des que va ser nomenat conseller, que ja encendre el primer foc instant els ciutadans que es fessin d’una mútua. De fet, ho va recomanar “totalment” i va afegir que “sort en tenim nosaltres que els 26% dels catalans tinguin una assegurança mèdica privada”.

La primària, infravalorada

L’atenció primària als CAP també ha estat molt afectada per l’increment de les llistes d’espera als hospitals públics. Així ho afirma Morató que, lamentant-se que “la primària sempre ha estat infravalorada”, assegura que, a més, “ha de suportar les llistes d’espera més avançades”.
Un exemple d’això és com s’han incrementat les visites de pacients als CAP que esperen per ser operats de cataractespròtesis de maluc o pròtesis de genoll, entre altres.
El director de l’equip mèdic del CAP Raval Sud explicava que moltes d’aquestes persones, mentre esperen a ser intervingudes, van a visitar-se al seu metge de capçalera. I això també incrementa les llistes d’espera, en aquest cas de l’atenció primària.
“Molta gent ha deixat les mútues i ve al CAP perquè no tenen diners per pagar-la”
A més, Morató assegura també que “molta gent ha deixat les mútues i ve al CAP perquè no tenen diners per pagar-la”. Tot aquest increment de pacients que van als CAP per visitar-se influeix en negatiu l’atenció que reben. “S’aparta el contacte amb el malalt per solucionar-ho virtualment”, es lamenta Morató, al mateix temps que posa de manifest que “no hi ha recursos per atendre tanta gent”.
La solució, com per gairebé tots els entrevistats, és “posar-hi més diners” perquè, si es continua pel mateix camí, “tot es va endarrerint i acaba derivant en un deteriorament progressiu” de la sanitat.

Peonades

Aquestes operacions, que generalment no van incloses dins les patologies greus o urgents, s’han pogut solucionar durant molts anys gràcies a les operacions de tarda o peonades.
Els cirurgians, infermeres i part del personal sanitari dediquen hores extres -pagades amb diners públics, segons la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe– a operar els pacients amb patologies menys urgents que les cardíaques o oncològiques, entre d’altres. Això, segons Bisbe, es va deixar de fer durant la crisi i, actualment, es comença a reprendre aquesta activitat.
Aquesta és una manera de reduir les llistes d’espera i, també, era una activitat a la qual els metges ja estaven acostumats i, per tant, al salari extra que cobraven per fer-ho que, en els darrers anys, han vist reduït el seu sou al voltant d’un 20%.
La vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona afirma que “la pèrdua ha estat, sobretot, a nivell adquisitiu dels metges”
“La pèrdua ha estat, sobretot, a nivell adquisitiu dels metges”, vol fer saber Bisbe, que té clar que les retallades han afectat més la butxaca dels professionals, que no pas els pacients, que “ho han notat poc perquè continuen valorant bé l’atenció sanitària”.
Segons una membre de CCOO de Sanitat, aquest pla de xoc per reduir les llistes d’espera podria haver-se fet diferent. “Es podria agafar gent nova de fora, no pagar extra als que ja hi són, perquè així la sanitat sortiria molt més barata”. Bisbe, però, sosté que “no hi ha metges especialistes de sobres” i que, per tant, “si vols activitat extra a la tarda has d’utilitzar el que tens”.

Ball de xifres

Les xifres evidencien, en certa manera, que les peonades o operacions de tarda es van deixar de fer durant els pitjors anys de la crisi. De fet, si s’observen els números globals de les intervencions de cataractes, pròtesis de maluc i pròtesis de genoll -tornant a tenir en compte que falta alguna dada- es pot veure com a partir del 2008 aquestes intervencions comencen a caure.
Ara bé. El número de persones en llista d’espera es va mantenir en xifres similars fins el 2011 i, a partir d’aquell any, s’observa un increment en els pacients en espera que s’ha mantingut fins a dia d’avui. Fins i tot, el 2016 els pacients havien d’esperar més temps a ser intervinguts que el 2011.
A banda d’això, si separem les dades de les tres intervencions es pot veure una evolució un xic diferent. Mentre que les operacions de cataractes i les pròtesis de genoll s’han incrementat, les intervencions per les pròtesis de maluc han disminuït en aquests darrers dos anys.
Avui en dia, per exemple, es fan més operacions de cataractes que el 2004 i tot tenint en compte que és la intervenció que té més gent en espera, però, en canvi, també hi ha més pacients en llista d’espera.
Mentrestant, les intervencions de pròtesis de maluc s’han mantingut més o menys en les mateixes xifres al llarg dels anys i, de fet, el 2014 va ser l’any en què més se’n van fer.
 
De la seva banda, les operacions de pròtesis de genoll van fer una caiguda en picat el 2011, però han recuperat, i de llarg, les xifres que sortien abans de la crisi.

Yin i yang

La sanitat pública conviu, de fa molt de temps, amb la sanitat privada i on no hi arriba una, hi arriba l’altra. Com el yin i el yang, es complementen. I podria dir-se que ara més que mai.
Molts pacients que no volen esperar setmanes o mesos a ser intervinguts opten per anar a les mútues -sempre que s’ho puguin permetre-, d’altres es veuen obligats a fer-ho, com la Clara Valverde, una escriptora, activista i professora d’infermeria que des de fa més de 30 anys pateix la síndrome de fatiga crònica i que, tal com va explicar a aquest diari la diputada de CSQP, ha hagut d’optar per la via privada “perquè la pública no preveu aquests tipus de circuits especialitzats a casa”.
Els informes del Departament de Salut corroboren que l’ús de mútues a Catalunya s’ha incrementat aquests darrers anys
El que és clar, recordava Reguant, és que “durant aquest anys ha augmentat l’ús de mútues i això són informes propis del Departament de Salut”.
D’altres confien més en la sanitat pública i prefereixen esperar el temps que se’ls digui a ser visitats o operats per la “qualitat”. Precisament per això, la diputada de CSQP té clar que aquesta “complexitat fa que ens haguem de plantejar el model en conjunt” perquè, si no és així, “no agafarem el problema en la seva complexitat”.
Així està la sanitat en l’actualitat, i així ha anat evolucionant a través de la crisi i amb les retallades pressionant-la per sortir-se’n. I, amb tot això, la sanitat catalana continua sent capdavantera en molts aspectes a tot Europa i, fins i tot, en gran part del món.

Com afecten les llistes d’espera la nostra salut?

sala d'espera acnEl temps sol passa facturar i, sobretot, si la salut n’és la protagonista. Hi ha diverses teories i versions sobre com les llistes d’espera afecten -o no- la salut dels pacients. Hi ha qui té molt clar que sí que influeixen negativament i hi ha qui, per contra, creu que no ha és així.
La incertesa en aquest terreny ha portat, per exemple, l’Audiència de Barcelona a investigar ara l’Hospital de la Vall d’Hebron -després que la Fiscalia arxivés el cas- per saber del cert si la manipulació de les llistes d’espera dels pacients i les retallades de pressupost en sanitat podrien haver estat la causa directa de la mort de diversos pacients amb problemes greus de cor.
Darrere la investigació judicial hi ha vuit casos documentats de morts l’estiu del 2015, que podrien ser conseqüència directa de les retallades en el servei de cirurgia cardíaca, que va passar de 15 operacions cada dia, a 2 a 3 a la setmana. La gerència de l’hospital va disminuir tant els mitjans materials com personals.

La salut, en perill?

Precisament el 2015, el total d’operacions cardíaques realitzades a tota Catalunya va caure de 3.765 l’any 2014 a 2.067 el 2015, és a dir, es va intervenir un total de 1.698 pacients menys. Tanmateix, però, la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe, ha assegurat a El Nacional que ha estat “un petit percentatge que s’ha allargat les llistes d’espera” i està convençuda que “el ciutadà de peu ho ha notat poc”.
Com ja s’ha dit abans, ha estat impossible aconseguir totes les dades de les operacions quirúrgiques, però amb les xifres que s’han reunit es pot veure com el 2009 hi havia menys persones en llista d’espera que el 2016 en aquest tipus d’intervencions. I no només això. El temps d’espera actual també és superior al d’ara fa sis anys.
La diputada de la CUP Eulàlia Reguant es mostra prudent en aquesta qüestió perquè considera que “l’efecte directe [de l’increment de les llistes d’espera] és complicat de saber”, però subratlla que, tot i això, “retardar certes operacions té impactes en l’atenció sanitària”.
És molt difícil conèixer del cert algunes dades de la sanitat pública com les de cirurgia oncològica perquè, des de fa poc, es compatibilitzen diferent. Precisament per això, tenint en compte els criteris en aquest aspecte, es pot dir que els temps d’espera per aquestes intervencions s’ha mantingut més o menys al llarg dels anys i ha tingut un màxim de 34,83 dies d’espera el 2011, mentre que l’any passat ja era de 31.
A més, la diferència entre les persones en espera entre el 2015 i el 2016 només és de 10 persones, motiu pel qual es pot considerar que les operacions relacionades amb càncers, a diferència de les cardíaques, no s’haurien vist gaire afectades per les retallades. Tanmateix, però, cal tenir present que, segons la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez “els temps d’espera mai són neutrals”, i no ho són pel funcionament dels “circuits sanitaris invisibles“.

Circuits sanitaris

La diputada de CSQP posa, també, el focus en els anomenats “circuits sanitaris” o, dit d’una altra manera, “fer donar voltes al pacient”. El metge de capçalera l’envia a l’especialista, que l’envia al metge comarcal, que el torna a enviar a l’especialista, i així va “mantenint-lo ocupat”.
D’aquesta manera, explica, aquestes pràctiques que queden “ocultes” perquè no es comptabilitzen com a llistes d’espera per a una intervenció, per exemple, “donen a la persona la impressió que està fent coses”, però, a parer seu, “això és emmascarar i allargar les llistes”.
Unes llistes que considera que “no són innòcues” i que, a més, “si són malalties agressives, pots passar d’estalviar-te la quimioteràpia a haver-ne de fer”. El temps, doncs, no perdona i, segons Martínez, “et pot costar la vida”.

Com ha conviscut la sanitat pública amb la privada?

privatització sanitat acnFa anys que se’n sent a parlar, però les explicacions continuen sent contradictorias. Alguns asseguren que s’està privatitzant la sanitat pública, d’altres tenen clar que això no és cert. El debat s’ha estès al món dels professionals de la sanitat, al món polític i, també, a la societat. Junts han sortit aquests darrers anys als carrers de Catalunya a manifestar-se contra el que creuen que és una “concepció diferent del servei públic”.
Així ho manifestava la diputada de la CUP Eulàlia Reguant a El Nacional, i així també ho denunciava la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez, que ja fa temps que insta el Govern a “analitzar a fons el model [sanitari] i qüestionar tot el que no funciona”.
Reguant carrega contra un model que considera “classista” perquè els pacients “són tractats en funció de la seva classe social”. Això es veu quan, segons ella, “el Govern pretén regular l’activitat privada”, motiu pel qual “seguirà la doble o triple llista d’espera” que, a parer seu, és una “manera encoberta de privatitzar”.

Dues menes de privatització

I és que, assegura, “privatitzar” no consisteix només a “portar l’activitat privada als centres públics”, sinó també que els usuaris acabin optant per fer-se d’una mútua davant la impotència que senten quan els fan esperar per ser visitats i operats. “Expliquen que el 2016 van aconseguir reduir les llistes d’espera per a la gent que ha acabat anant per la via privada, això no deixa de ser privatització”, afirma.
De fet, quan l’exconseller de Salut Boi Ruiz era al Govern ja instava la ciutadania a fer-se d’una mútua i, fins i tot, ho va recomanar “totalment”, i encara va afegir que “sort en tenim nosaltres que el 26% dels catalans tinguin una assegurança mèdica privada”.
Una infermera d’un hospital públic català es lamentava, en aquest sentit, que “amb totes les retallades de la sanitat pública fomenten una sanitat privada, mentre s’han carregat una sanitat pública bona que teníem”.
Així les coses, mentre alguns pacients esperen que la sanitat pública es recuperi perquè confien molt més en aquest sistema que en el privat, d’altres han optat per fer-se d’una mútua i, mai més ben dit, curar-se en salut.