lunes, 1 de mayo de 2017

La fi del treball? Els avenços tecnològics presenten un futur incert i complex

1 DE MAIG: ROBOTITZACIÓ

http://www.naciodigital.cat/noticia/130199/fi/treball/avencos/tecnologics/presenten/futur/incert/complex

 La digitalització i la intel·ligència artificial aplicada a la indústria han despertat tot tipus de temors davant la possibilitat que els robots i les màquines substitueixen els humans

 NacióDigital ha entrevistat diferents experts per valorar les amenaces reals i contradiccions de la tecnologia al mercat laboral

 | 30/04/2017 a les 20:00h

La | Pal Robotics
Com cada 1 de maig, enguany les ciutats s'ompliran de milers de treballadors reclamant salaris més dignes i millors contractacions, per acabar amb la temporalitat i l'augment de la sinistralitat. Però mentre això passa als carrers, una altra realitat s'està gestant en les fàbriques i indústries més avançades tecnològicament.

En els darrers anys s’han publicat nombrosos articles i investigacions que presenten un escenari laboral bastant fosc a conseqüència de la digitalització massiva dels entorns professionals. Un article del Financial Times publica la calculadora interactiva dels treballs que permet saber si un ofici serà o no mecanitzat i el lloc d'una persona l'ocuparà una màquina.


La Unió Europea ja està dissenyant una nova regulació, tot i que encara queden anys per a la seva aplicació. "La robòtica i la intel·ligència artificial s'han convertit en una de les principals tendències tecnològiques del nostre segle", planteja el document. "El ràpid augment del seu ús i desenvolupament presenta nous i complicats reptes a les societats. Cal maximitzar les oportunitats socioeconòmiques proporcionades pels avenços i minimitzar les repercussions negatives".
  
 
Captura de pantalla de la calculadora interactiva del Financial Times

Però les respostes per minimitzar els riscos no estan clares. Quants llocs de treball es perdran? Quines seran les professions que no podran ser substituïdes per les màquines? Pagaran impostos els robots? Caldrà una renda garantida per als treballadors que no puguin reciclar-se i tornar al mercat laboral? Com mantenir l'estat del benestar?  

Si ben és cert que la digitalització dels processos productius està guanyant terreny, el fet que no existeixi cap regulació al respecte, ni evidències de com afectarà la introducció dels robots al mercat laboral provoca incertesa, temors i inseguretat. Benvinguts a l'anomenada "Quarta revolució industrial". 

El futur del treball amb robots

El Pew Internet Center va elaborar, el 2014, un extens estudi dedicat al futur del treball amb els robots en entorns industrials. Per l'informe es van interrogar 1.897 experts de diferents àmbits professionals. Una de les preguntes a respondre era: “Considera que els automatismes, la intel·ligència artificial i els robots eliminaran més llocs de treball dels que crearan?”.

Bona part dels enquestats es van mostrar d’acord que, d’aquí a l'any 2025, la robòtica i la intel·ligència artificial penetraran en la vida quotidiana, amb enormes implicacions per a la indústria, la salut, el transport, el servei al client i el manteniment a la llar. No obstant això, no hi havia una postura clara i unificada sobre com aquests avenços impactaran durant la pròxima dècada en el panorama econòmic i laboral.  
 
"No hi ha cap motiu per pensar que la tecnologia destruirà llocs de treball", Vinton Cerf. Foto: Viquipèdia

Vinton Cerf, un dels "pares" d'Internet, explica que històricament la tecnologia sempre ha creat més llocs de treball dels que ha destruït. "No hi ha cap motiu per pensar que ara serà diferent". Altres opinen que "hi ha certes tasques que només poden fer els humans i que mai seran substituïts per les màquines" i que "les estructures legals, socials i reguladores minimitzaran l’impacte negatiu en el treball".

A l’altra part de la balança, entre els més pessimistes se situen els que pensen que "les desigualtats d’ingressos seran profundes perquè els humans cobraran menys per treballar menys hores". Howard Rheingold- sociòleg i autor de llibres dedicats a com la tecnologia impacta a les societats– és de l’opinió que "només els humans més ben preparats competiran amb les màquines" i que si el sistema educatiu no s'adapta als canvis tecnològics. "Els mestres només ensenyen als nens a estar asseguts, a guardar silenci i a memoritzar com si haguessin de passar-se la resta de la seva vida en una fàbrica del segle XX".  
 
El sociòleg Howard Rheingold, expert en tecnologia. Foto: Viquipèdia

Per a l’economista en cap de Google, Hal Varian, entrem en una etapa on els humans treballarem menys hores però amb una distribució més equitativa del temps laboral i l’oci. "La rentadora, el rentavaixella, l’aspiradora van eliminar llocs de feina i ara són molt útils. Si les màquines agafen les feines avorrides, repetitives i desagradables, benvinguda la tecnologia!. En els darrers 300 anys, les jornades laborals s’han reduït. I tampoc considero que sigui una catàstrofe".

A finals del 2014, la consultora McKinsey també va reunir a un grupd’economistes, emprenedors tecnològics i acadèmics per debatre si l’automatització de les tasques laborals als Estats Units eliminaria o crearia nous llocs de treball. El cofundador de LinkedIn, Reid Hoffman, va apostar per un escenari optimista on es crearien noves indústries i llocs de treball, a més de serveis tecnològics. "Sorgiran oportunitats econòmiques i microempresaris que funcionaran en xarxa, amb una capacitat molt alta per duplicar inversions".  

L'exemple d'altres onades tecnològiques​
 
Cercant més context que aporti llum al neguit actual envers la tecnologia actual, cal detenir-se en el treball dels investigadors de l’Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT), Daron Acemoglu i Pascual Restrepo, The Race Between Man Vs Machine. Implication ofs Technology for growth, factor shares and employement(2016). Segons aquests experts, altres onades tecnològiques ja van augurar pronòstics pessimistes i no sempre s’han complert. “Keynes es va equivocar en dir que la introducció de les noves tecnologies provocaria una onada d’atur.

La investigació abasta el període que va del 1990 fins al 2007 als EUA. "N'hi ha prou amb un robot per cada 1.000 treballadors perquè es perdin prop de sis llocs de treball, constata el document". La tesi principal d’Acemoglu i Restrepo és que si s’automatitzen tasques que ara fan les persones però apareixen altres més complexes que només poden fer els humans, la pèrdua de treball serà menor.
 
Els robots ja ajuden a tasques domèstiques o residències d'avis. Foto: Pal Robotics

"La segona revolució industrial va reemplaçar la diligència pel ferrocarril, els velers pels vaixells de vapor i els treballs manuals als ports per les grues. Va sorgir una nova classe d’enginyers, maquinistes, personal de manteniment, conductors, gerents i financers involucrats amb aquestes noves tecnologies de l’època".

La indústria de l'automoció nord-americana va instal·lar més de 60.000 robotsentre el 2010 i el 2015. El nombre d'empleats va augmentar en 230.000 durant el mateix període. I les mateixes tendències es poden observar a Europa i Àsia. "Investigacions de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) demostren que las empreses més innovadores tecnològicament són fins a deu vegades més productives", segons explica la Federació Internacional de Robòtica. 

Mentre assistim a l’arribada dels robots industrials, la digitalització i les màquines controlades per ordinadors apareixen noves professions com enginyeries, programadors, analistes de dades o especialistes informàtics preparats pel control, manteniment i sistematització de les noves màquines.

"Si les màquines agafen les feines avorrides, repetitives i desagradables, benvinguda la tecnologia!", diu Hal Varian
En aquest sentit, un article de The Economist destaca que si bé als EUA s'han perdut entre 360.000 i 670.000 llocs de treball com a conseqüència de la robotització, aquestes xifres semblen ridícules comparades amb el terrabastall que va provocar l'entrada del mercat xinès al país, deixant sense feina a dos milions de treballadors. 

"La digitalització i robotització no és res nou"
 
Fira Advanced Factories Foto: NeBext

Catalunya fa anys que té digitalitzat el sector de l’automoció, així com la fabricació d’implants mèdics o d’electrodomèstics. “En processos d'alta precisió o molt repetitius, els robots milloren la productivitat”, explica Joan Guasch, responsable d’investigacions de la Indústria 4.0 a Eurecat.

Aquest enginyer industrial recorda que la robòtica assistida per un especialista es fa servir en la mineria, en salvament, submarinisme o detecció d’artefactes explosius. "La novetat és que ara comencen a aplicar-se en operacions industrials. No obstant això, en el sector de la foneria, on es treballa a altes temperatures, encara no hem aconseguit aplicar automatismes ni utilitzar robots. Quan hi hagi una solució tecnològica serà substituïda”.

"L'automatització i la robòtica industrial permeten encertar més els processos de producció", explica Joan Guasch
 El que la indústria ja ha comprovat és que l'automatització i la robòtica permeten encertar més els processos de producció i són un estalvi per a les empreses. "La cocció de plats precuinats fa temps que està digitalitzada", continua Joan Guasch. "Es mesura la temperatura i la velocitat a la qual es desplaça una pizza en un forn industrial, i es controla digitalment. En automoció, podem mesurar les dimensions d’una peça a partir de fotografies de càmeres d’alta velocitat per superposar-les amb el dibuix de l’enginyer per detectar deformacions en temps real. Així es redueix el risc de peces defectuoses".
 
Participants en la primera Fira Advanced Factories de Barcelona, dedicada a la Indústria 4.0. Foto: NeBext

Guasch no considera que els robots vinguin a amenaçar els llocs de treball. "Ben al contrari, es posen al servei de l’operari, a la planta industrial per fer més còmode o més àgil la feina al treballador". Algunes de les empreses participants en la primera Fira Advanced Factories, dedicada a la "Indústria 4.0", -que es va celebrar a Barcelona del 4 al 7 d'abril- així ho van constatar. Durant tres dies, gairebé deu mil professionals van mostrar les últimes novetats. 

Robòtica al servei del treballador

Carlos Vivas, responsable de negoci de l'empresa catalana Pal Robotics que va participar en la fira, nega que la robotització vagi a posar fi al treball. "La primera reacció és de por i de negació. Va passar amb la rentadora. Hi havia vagues al carrer perquè treia la feina a les dones que rentaven la roba. Països molt robotitzats com Corea del Sud són els que tenen una taxa d’atur més baixa". 
  
El robot Tiago fa tasques de servei  Foto: NeBext
Pal Robotics fabrica "robòtica de servei", servei", és a dir, robots humanoides que es poden trobar en un punt d’informació o ajudar al personal sanitari en una residència d’avis. "El robot Tiago pot fer preguntes, ajudar-los a comunicar-se, a relacionar-se amb la família o a fer activitat física". En un entorn industrial, també està pensat per assistir en tasques puntuals com portar peces d’un lloc a l’altre d'un magatzem.

Stockbot, també de Pal Robotics, és una torre autònoma que funciona en botigues i magatzems de roba. La màquina fa una ronda a la nit i comptabilitza totes les peces de roba, amb els sensors que té incorporats. D'aquesta manera, aconsegueix un inventari que inclou la localització del producte.

Els robots humanoides es poden trobar en un punt d’informació o ajudar al personal sanitari d'una residència
Amb l'Stockbot l'empresa estalvia hores de personal i costos, a més de donar millor servei al client. "Els nostres robots fan feines que no aporten valor al treballador, que no s’estan fent o s’estan fent malament", afegeix Carlos Vivas.

Segons el responsable d’investigacions de la Indústria 4.0 d'Eurecat: "Els humans continuem sent molt més fiables que les màquines, a més de tenir el coneixement sobre el producte i el procés de fabricació". Però per segons quines tasques, la tecnologia és més efectiva. Per exemple, "aquest 2017, els drons ja inspeccionaran el clavegueram de Barcelona. Els aparells van dotats de càmeres que aporten molta informació en temps real. Suposa un estalvi de costos per l'administració d'una ciutat gran com Barcelona". 

Intel·ligència artificial i sensors

Igual que Pal Robotics, les plantes de Seat i Amazon a Catalunya ja compten amb exèrcits de robots autònoms que subministren materials a les línies de fabricació. Per millorar l'ergonomia dels treballadors, Seat fa servir robots dotats amb rodes mecanitzades per moure sense esforç els contenidors de la secció de planxisteria que fins ara havien manipulat manualment els operaris.
 
Amazon Robotics a la planta de Castellbisbal i el Prat. Foto: ACN

En el cas d'Amazon, els centres logístics del Prat i Castellbisbal estan dotats de centenars de robots "que permet emmagatzemar el 50% més de productes per metre quadrat", explica el portaveu de la companyia a Espanya, Adam Sedó. "Pagant el mateix lloguer, encabim el doble de productes. Així podem atendre les comandes amb més rapidesa, i si ho fem, augmenta la demanda. Fet que ens permet contractar més treballadors".  

Seat fa servir robots dotats amb rodes mecanitzades per moure els contenidors de planxisteria
Els robots són unes plataformes que llisquen els prestatges carregats de productes i els acosten cap a l’empleat, tant perquè ubiqui el producte com perquè prepari la comanda. "S’utilitza intel·ligència artificial, tecnologia mecànica puntera perquè es guien per codis QR, tenen múltiples sensors per augmentar l’eficiència de les operacions i estan dotats d'un component de seguretat de manera que si cau un prestatge, es crea un perímetre virtual i es paren la resta de robots del voltant. Llavors els operaris poden anar a resoldre el problema".

Per controlar la flota de robots, Sedó explica que s'han creat 100 nous llocs de treball a Castellbisbal, a més dels 500 que ja es van contractar. "Ara necessitem personal especialitzat que faci anàlisi de dades, gestió de la demanda, enginyers en robòtica i professionals de manteniment qualificats". 
 
Els robots d'Amazon a la planta de Castellbisbal. Foto: ACN

Legislació per a la robòtica

L'empresa catalana Pal Robotics, es va fundar el 2004, compta amb 35 treballadors i els seus clients estan repartits arreu del món per Austràlia, Israel, Brasil, EUA o Emirats Àrabs. Són un dels socis fundadors d'euRobotics, el grup de debat d'empresaris més gran de la Unió Europea que està dialogant sobre les problemàtiques derivades de la tecnologia en entorns industrials. Un dels temes més comentats és si les empreses hauran de pagar un impost especial per substituir llocs de treball per màquines.

"No tindria cap sentit. Si s'estan taxant els beneficis de les empreses amb l'impost de societat, no s'entén perquè fer-lo pels robots. És com si comencem a pagar impostos per tenir ordinadors o eines digitals perquè ens ajuden en les nostres tasques", respon el director de negoci de Pal Robotics. 

Amazon ha creat cent nous llocs de treball, personal especialitzat en robòtica i digitalització
Joan Guasch afegeix que "actualment la reglamentació i legislació que tenim és molt antiga. Es basa en models econòmics de fa més de quaranta anys. Haurà de pagar l’empresari una seguretat social pel robot? Potser sí, per cobrir danys pels autòmats". Europa ha estat líder en la legislació d'utilització de drons per aplicacions no militars, i en robòtica el Parlament Europeu ha llançat publicacions de referència prèvia a la legislació que s'està discutint. "La legislació marcarà què es pot fer amb les màquines i què no", explica Guasch.  

Adam Sedó d'Amazon no vol pronunciar-se al respecte perquè encara és tot molt incert. "El que sí que puc dir és que la companyia acatarà la normativa corresponent als robots que apliqui el país on estiguem ubicats". 

Faltarà treball en el futur?
 
Andreu Mas-Colell. Foto: Josep M. Montaner

"Crec que no", va respondre l'exconseller d'economia, Andreu Mas-Colell, a l'entrevista que NacióDigital li va fer el passat desembre. "Altra cosa és si tothom ha de treballar vuit hores al dia. Keynes, el 1930, va dir que en 100 anys les rendes s'haurien multiplicat per tres, cosa que va encertar de ple. També va dir que la jornada de treball seria de tres hores, i això no ho va encertar". Mas-Colell és de l'opinió que les màquines continuaran necessitant gent, que la part més creativa mai serà "robotitzable".

Aquest destacat professor d'economia de la Universitat Pompeu Fabra es mostra optimista perquè considera que el nivell de rendes i riquesa anirà en augment. "Quan una fàbrica pot funcionar amb tres persones, penso que som més rics, perquè si abans funcionava amb trenta, tenim persones per fer deu fàbriques. Sóc procreixement i si som més rics, també tenim més bases impositives, fiscals i possibilitats de redistribuir riquesa i compensar el mal que pugui provocar la mecanització, amb una responsabilitat d’atenuar les transicions però no frenar-les".

Mas-Colell és de l'opinió que les màquines continuaran necessitant gent, que la part més creativa mai serà "robotitzable"
Mas-Colell també afegeix al debat la possibilitat de jubilar-se més tard. "Si les màquines ens fan les tasques més repetitives, pesades i fatigoses també podrem treballar més anys i cotitzar més anys". 

Encara queden anys per normalitzar la convivència laboral dels robots amb les persones. I n'hi ha moltes incerteses sobre com es resoldran assumptes econòmics, de reglamentació i legislació pertinent, així com aspectes de seguretat social.  "Però Catalunya sempre ha estat i és una regió tradicionalment industrial, que ha seguit els salts tecnològics adaptant-se a les situacions", continua l'enginyer d'Eurecat. "Ara toca ser prou hàbils, superar la por i vetllar que les nostres indústries s'adaptin al nou canvi tecnològic per no quedar-nos enrere", conclou Joan Guasch.

No hay comentarios:

Publicar un comentario