jueves, 25 de mayo de 2017

La independència política dels mitjans espanyols, fortament qüestionada en un estudi europeu

Excessiva concentració dels mitjans en poques mans, poca diversitat de punts de vista a les notícies, manca de transparència sobre els interessos empresarials -i els biaixos informatius- dels mitjans i una independència editorial vulnerable, subjecte a influències polítiques. Són les principals amenaces al pluralisme mediàtic a Europa, segons un informe publicat fa uns dies pel Centre pel Pluralisme i la Llibertat als Mitjans (CMPF) de l’Institut Universitari Europeu.
El Media Pluralism Monitor (MPM),  l’eina que fa servir el centre per detectar aquests riscos a través de 20 indicadors, alerta també de les pressions polítiques a l’hora d’escollir les autoritats que dirigeixen els consells dels mitjans, així com de les barreres d’accés als mitjans de les minories residents als països de la Unió Europea i de la infra-representació de les dones als mitjans del continent.
La investigació, que recull dades dels mesos de maig a octubre del 2016, inclou els 28 països de la UE i, també, Montenegro i Turquia que, com és fàcil d’imaginar, s’endú alguns dels pitjors indicadors de l’informe i és assenyalada com el pitjor país pel que fa a les proteccions bàsiques de drets com la llibertat d’expressió i d’informació, tal com es pot veure en aquest mapa que acompanya les conclusions.
mitjans espanyols
Gràfic de l’infome 2016 del CMPF sobre la situació a Europa (CMPF)
L’informe identifica els riscos pel pluralisme i la llibertat de premsa a partir de vint indicadors, dividits en els quatre grups temàtics en què s’estructura l’informe: proteccions bàsiques de drets, pluralitat del mercat, independència política i inclusivitat de veus i actors. Alguns d’aquests indicadors són, per exemple, el grau de protecció de les llibertats d’expressió i d’informació, la transparència en la propietat i concentració dels mitjans, la influència comercial o empresarial en els continguts, el control polític sobre els mitjans, i l’accès de minories ètniques o religioses, així com de les dones, als mitjans.

El pluralisme en el cas espanyol

A l’Estat Espanyol, l’estudi s’ha dut a terme en col·laboració amb la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, i han estat quatre professors del centre -Carlos Ruíz, Pere Masip, Jaume Suau i Ángel García Castillejo- els encarregats de recollir les dades i entrevistar els experts en la matèria.
Si el risc general del sistema espanyol de mitjans pel que fa al pluralisme és mitjà, l’estudi mostra alguns resultats preocupants, especialment pel que fa a la independència política, que presenta un risc del 54 sobre 100, essent la independència dels mitjans públics pel que fa a governança i finançament, la més compromesa amb un 83 sobre 100. Els autors aclareixen que, tot i que la ingerència política als mitjans públics ha estat un fet habitual a l’Estat, la influència del partit al govern sobre la direcció d’aquests s’ha multiplicat en els darrers anys. Els autors identifiquen, a més, certa debilitat a l’hora d’implementar el marc legal per garantir el pluralisme mediàtic. Des de l’informe anterior no s’observen millores remarcables.
mitjans espanyols
Pel que fa a la resta d’indicadors en l’àmbit de la independència política, dins del risc mitjà que presenten, l’autonomia editorial i els intents de controlar políticament els mitjans mostren senyals d’alarma. Hi ha un llum vermell encès en l’àmbit de la pluralitat en el mercat, ja que la concentració de la propietat dels mitjans espanyols presenta un risc del 71 sobre 100.
L’estudi esmenta, com era esperable, l’impacte de l’anomenada “Llei Mordassa”, aprovada el 2015, en l’exercici de la llibertat d’informació. A nivell d’Estat Espanyol, els autors identifiquen la reforma legal com una de les amenaces més significatives per a la pluralitat mediàtica, i l’acompanyen de dues més: “la independència política dels mitjans -públics i privats- està fortament qüestionada a Espanya”, asseguren a l’informe, que destaca, també que les condicions laborals dels periodistes, i especialment, la manca de feina, la inseguretat laboral i els salaris baixos, representen un dels principals problemes que enfronta aquest gremi -i la pluralitat- a l’Estat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario