lunes, 8 de mayo de 2017

L’atur s’acarnissa en dones amb addiccions i trastorn mental


Només el 10% de les pacients amb patologia dual té una feina

Una usuària de la sala de venopunció Baluard de Barcelona.
Una usuària de la sala de venopunció Baluard de Barcelona. ALBERT GARCIA
Més estigmatitzades, més dificultats laborals, més problemes d’integració social. La bretxa de gènere es cristal·litza en les dones que pateixen una patologia dual (una addicció i un altre trastorn mental). La costa amunt que suposa conviure amb una malaltia mental com aquesta fa encara més pujada si la pacient és una dona. Un grup de més de 200 experts s’ha reunit recentment a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona per abordar la qüestió de gènere en patologia dual i ha arribat a aquesta conclusió. Sense estudis concrets en aquest col·lectiu, els experts estimen, a partir de l’experiència clínica, que només el 10% de les dones amb patologia dual mantenen la seva activitat laboral.
“Són pacients que tenen menys suport familiar, menys possibilitats de tenir feina i més predisposició a patir problemes en el seu entorn social i familiar, com ara violència de gènere. Les parelles amb qui acaben solen ser altres pacients addictes”, assenyala el doctor Carlos Roncero, responsable de la secció d’addiccions i patologia dual del servei de psiquiatria de Vall d’Hebron.
Els homes tenen més tendència a patir addiccions a substàncies il·legals i trastorns psicòtics. Elles, no obstant això, consumeixen més drogues legals –alcohol, benzodiazepines– i els trastorns mentals vinculats són ansietat i depressió. Quant a les relacions socials, les dones tendeixen a relacionar-se sentimentalment amb parelles que també pateixen addiccions, un extrem que facilita la conflictivitat i els problemes en l’àmbit familiar. Els homes, en canvi, solen buscar parelles sanes.

Efectes més profunds

Per cada tres diagnòstics masculins n’hi ha un de femení, però els efectes de la malaltia són més profunds entre les dones. Fins al 70% de les pacients pateix una depressió i d’aquestes, segons els experts, almenys el 50% pateix violència de gènere. A més, les dones poden patir una forta exclusió laboral i econòmica perquè els índexs de desocupació són alts i el rendiment laboral sol ser menor, entre altres coses, apunta Roncero, perquè també són més vulnerables als efectes secundaris del consum. “Solen tenir ocupacions de baixa qualificació, en les quals no estan en contacte amb gaires persones, feines de poca responsabilitat o interacció”.
Els psiquiatres alerten que aquestes pacients han d’enfrontar-se també a l’estigma i a qüestions legals complexes, com la valoració de la capacitat per cuidar els fills. “Els pacients addictes tenen un estigma, tots. Però si ets dona, més, per la cura dels fills, el manteniment tradicional de la casa, que no pots complir… Això fa que, inadequadament, se les assenyali més. Elles arriben pitjor a la consulta perquè triguen més a venir, per vergonya, pel que diran”, valora el psiquiatre.
Els experts veuen necessari “un abordatge específic de gènere”. Treballar i reconstruir la seva autoestima per mantenir els llaços familiars, socials i laborals. “Cal facilitar-los eines, accés a cursos, formació, espais on atendre els fills…”, diu el metge.

No hay comentarios:

Publicar un comentario