miércoles, 17 de mayo de 2017

Onze alts càrrecs d’empreses públiques de la Generalitat cobren més del topall legal

http://www.elcritic.cat/investigacio/onze-alts-carrecs-dempreses-publiques-de-la-generalitat-cobren-mes-del-topall-legal-15379


  • Roger Palà / @rogerpala
  • dilluns, 15 maig 2017
Onze alts càrrecs d’empreses públiques de la Generalitat cobren més de 109.633 euros anuals, superant el topall que preveu la llei per als directius de l'Administració. Segons ha pogut constatar CRÍTIC a partir de l’anàlisi de la informació sobre retribucions feta pública pel Govern al portal de Transparència al mes de maig, aquests directius perceben remuneracions que superen el sou d'un conseller i que, per tant, xoquen amb la política de contenció avalada pels pressupostos aprovats per Junts pel Sí i la CUP. El rànquing dels més ben pagats, l'encapçala el director general de Ferrocarrils, Pere Calvet, que cobra 137.518 euros anuals, més que el president de la Generalitat.

Ferrocarrils de la Generalitat, com va passar amb TMB, es nega a fer públics els sous de tots els seus directius malgrat les preguntes de CRÍTIC
L’any 2013, CiU i ERC van establir el sou d’un conseller com a topall màxim per a les retribucions dels directius del sector públic de la Generalitat. La limitació es va incorporar a la Llei de pressupostos del 2014, que va tenir el suport de les dues formacions, i se n’ha mantingut la vigència en el marc del pressupost del 2017, aprovat per Junts pel Sí i la CUP. Tot i això, no ha transcendit que s’hagi aprovat encara el reglament que ha de desenvolupar la norma. De resultes d’això, el topall salarial només s’aplica a les noves incorporacions i a aquells alts càrrecs que, voluntàriament, decideixin rebaixar-se el sou. En l’actualitat hi ha 11 alts càrrecs que superen aquest llindar.
El diari ‘Ara’ ja va publicar l’any 2016 aquesta anomalia, que des de llavors no s’ha corregit. El Govern explicava al juny del 2016 que el reglament s’havia de desenvolupar durant la tardor d’aquell any, però ara com ara la limitació salarial encara no s’aplica a la totalitat dels alts càrrecs. Si l’any 2016 eren dotze els alts càrrecs que superaven el topall, aquest 2017 en són onze.
CRÍTIC s’ha posat en contacte amb el Departament de Governació de la Generalitat per obtenir la seva valoració sobre els fets, però en el moment de la publicació d’aquest article encara no n’havíem obtingut resposta.

Pere Calvet, director general de FGC / FGC

Els director general de Ferrocarrils de la Generalitat cobra més que Puigdemont

Els directius de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) encapçalen el rànquing dels més ben pagats de les empreses públiques de la Generalitat. El director general, Pere Calvet, cobra 684 euros més que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont: 137.518 euros anuals. De fet, la seva remuneració s’ha incrementat 1.362 euros des de 2015, any en que va cobrar 136.156 euros. El president de l’empresa, Enric Ticó, és el segon alt càrrec més ben remunerat i cobra 128.368 euros.
Calvet és un enginyer de camins que ha desenvolupat una gran part de la seva carrera professional a FGC. N’és director general des del 2011, però anteriorment n’havia estat director de projectes (1999-2008), a més de director general tècnic d’Infraestructures Ferroviàries de la Generalitat, organisme públic del Govern. La carrera de Ticó està més estretament lligada a l’àmbit polític. El president de FGC ha fet carrera sempre a prop de CiU, partit del qual va ser diputat durant la segona legislatura. També va ser director general de ports i transports durant els últims governs de Jordi Pujol.

FGC tampoc no fa públics els salaris del seu equip directiu

En els últims temps ha generat un gran debat en l’opinió pública el fet que TMB no fes públics els salaris dels seus alts directius i personal fora de conveni. Finalment, l’empresa va fer públics a l’agost passat els sous del seu equip directiu, després que Catalunya Plural guanyés un recurs a la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP) davant la negativa de l’empresa a facilitar-los. Es dóna el cas, però, que aquesta estructura d’opacitat es reprodueix en part també a Ferrocarrils de la Generalitat. En la seva web de Transparència, l’empresa només fa públic el sou del seu president i director general, però no el de la resta dels membres de l’equip directiu.
A preguntes de CRÍTIC, un portaveu de FGC ha declinat facilitar la informació sobre la totalitat dels sous dels directius de l’empresa pública de la Generalitat. L’única informació facilitada ha estat que l’equip directiu de FGC “és format per deu persones” i el rang de salaris es mou “entre els 137.518 i els 81.394 euros”. Aquest mitjà va presentar la setmana passada una petició de dret d’accés a la informació pública amb l’objectiu d’obtenir la totalitat de la informació.
El mateix portaveu de FGC explica que els salaris dels directius “depenen de les seves funcions i de la complexitat de les tasques realitzades”. Segons FGC, els salaris del seu equip directiu representen només un 2,2% del total de sous i salaris fixos del conjunt de l’empresa. “Ferrocarrils està oberta a plantejar un debat sobre els salaris dels directius de l’Administració, però també cal tenir en compte quina és la situació del mercat. Al final cal tenir sous competitius per captar talent”, afirma aquest portaveu.

Alts directius de la sanitat amb sous ‘centmileuristes’

A la llista de salaris que superen el topall legal hi trobem quatre alts directius del sector sanitari. Es tracta d’Olga Pané, gerent del Consorci de Salut Parc Mar (126.270 euros), Catalina Cabrer, directora de Barnaclínic SA (122.054 euros), Albert Salazar, director gerent de la Fundació Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (120.003 euros), i Joan Xavier Comella (110.000 euros), director de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron.
La resta dels directius ‘centmileuristes’ que cobren més que un conseller, la completen el conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF), Josep Ramon Sanromà (119.571 euros); el director de l’Institut Català del Sòl, Francesc Damià Calvet (115.193 euros); el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí (114.874 euros); el director de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Josep Maria Monfort (114.535 euros), i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost (110.378 euros).

Sous rebaixats a Infraestructures i a la CCMA

Hi ha algunes àrees del Govern, però, que sí que s’han adaptat a la nova normativa. Un cas paradigmàtic és Infraestructures.cat, on l’antic conseller delegat, Joan Lluís Quer, cobrava 150.549,70  euros. Quer va dimitir al novembre del 2015 arran de la seva imputació en un suposat cas de contractacions ‘a dit’ durant la seva etapa com a gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua. El president actual, Joan Jaume, cobra 109.633 euros. Una cosa semblant ha passat a la CCMA: Núria Llorach, presidenta de la Corporació, aquest any cobrarà 105.000 euros, una rebaixa substancial respecte als 139.000 euros que va cobrar el 2016.
L’únic canvi en el rànquing dels directius que perceben remuneracions per sobre el topall legal fa referència a  Joan Bellavista, que comptabilitza dos càrrecs: gerent del port de Mataró i del de Portbou. Quan un directiu públic acumula més d’un càrrec, acostuma a percebre només una retribució, ja que renuncia a totes les que li pertocarien per les altres responsabilitats. Aquest no era el cas de Bellavista, que l’any 2016 pel primer càrrec cobrava 132.376 euros anuals, als quals sumava 37.754 euros anuals del segon càrrec, per la qual cosa era el directiu públic més ben pagat. Aquest 2017, Bellavista ha vist rebaixat el sou: només cobra 105.000 euros i com a gerent del port de Mataró. Per la gerència del port de Portbou no percep retribució.

El director d’Antifrau i els síndics també cobren més que un conseller

Es dóna el cas que els màxims responsables dels òrgans de fiscalització que depenen del Parlament de Catalunya, i que en certa mesura serien els responsables d’avaluar el compliment de la normativa en matèria de salaris, també perceben sous superiors al d’un conseller. El director de l’Oficina Antifrau, Miquel Àngel Gimeno, cobra 135.150 euros, i el director adjunt, Joan Xirau, 115.000. El Síndic Major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat, cobra 101.829 euros, més un complement de representativitat de 837,10 euros mensuals, cosa que elevaria el seu sou a 111.874 euros, per sobre del salari d’un conseller. El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, cobra 122.819 euros.
Fonts coneixedores del sector públic de la Generalitat expliquen a CRÍTIC que la disposició addicional setena de la Llei de pressupostos estableix que aquests òrgans “han d’aplicar mesures en matèria de despeses de personal amb un impacte econòmic equivalent a les mesures establertes pel títol III per al personal al servei de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic”. Això, segons aquesta font, podria incloure, també, aquests alts càrrecs.
Aclariment: en la primera versió de l’article, publicada el 15 de maig, Ferrocarrils de la Generalitat, a preguntes de CRÍTIC, confirmava que el sou del seu director general, Pere Calvet, era de 136.156 euros, tal i com constava en la informació facilitada abans de la publicació d’aquest reportatge pel web de Transparència de la Generalitat. Amb posterioritat a la publicació d’aquest article, una portaveu de FGC s’ha posat en contacte novament amb CRÍTIC per explicar que, en realitat, el sou de Calvet és de 137.518 euros, i que “per error de FGC”, la informació que constava al portal de Transparència de la Generalitat i que FGC havia confirmat en un primer moment a aquest mitjà “no estava actualitzada i corresponia a la remuneració de 2015”. En la primera versió de l’article FGC afirmava que hi havia un directiu que cobrava 137.518 euros, i es negava a donar-ne la identitat. Aquest directiu seria, doncs, el mateix Calvet, segons ha afirmat amb posterioritat FGC.

No hay comentarios:

Publicar un comentario