martes, 9 de mayo de 2017

Pla Nacional d'Urgències o molt soroll per no res

http://favb.cat/comunicats/pla-nacional-durg%C3%A8ncies-o-molt-soroll-no-res

Autor: 
Un nou conseller de Salut, un nou pla d’urgències. Ha passat a ser un clàssic. Aquest arriba amb la primavera, quan semblava que el fred s’havia acabat i la memòria, suposadament fràgil, dels usuaris hauria oblidat la vergonya que suposa que durant mesos els malalts hagin estat, estiguin, “tirats” pels passadissos dels hospitals, una vergonya també nacional com el nou pla. Sí que és cert que val més això que no que el pla sigui que ens fem d’una mútua.
Però aquesta vegada no serà així perquè els centres continuen dia a dia amb malalts als passadissos, tot i que ja no hi ha grip (passa vírica –definició ben trobada!- per rebre’n la culpa). És veritat que l’afluència a urgències ha augmentat. Diuen que és per l’augment de l’esperança de vida i per l’augment de la cronicitat, perquè la gent prefereix anar a centres amb atenció més immediata abans que esperar mesos per a la visita al centre de primària, als especialistes o per proves diagnòstiques. ¿És que el tema de l’edat no s’hauria d’haver previst o és que els organismes de planificació no han de planificar? I pel que fa al temps d’espera, ¿no deu ser degut més a la disminució de diners destinats a la sanitat, cosa que ha incidit en la reducció i la precarització del personal?
És veritat que els plans se’ls van acudir quan la ciutadania, farta de la situació, va començar a manifestar la seva indignació. Estem parlant de molts anys enrere i així es com van néixer els PIUCs, després els CUAPs, l’hospitalització domiciliària, últimament els ESICs i altres que no recordem, fins arribar al Pla Nacional d'Urgències (PLANUC), que inclou tots aquests dispositius. ¿Qui ha elaborat aquest pla? Experts -¿un comitè d’experts que són els qui majoritàriament van elaborar els anteriors plans encara que dirigint coses diferents?- i un procés “participatiu” amb uns quants usuaris amb poca veu i menys vot, i als quals encara no se’ls ha ensenyat el pla.
La finalitat del PLANUC és la reducció aquest any d’un 10% de malalts que registrin una estada major a 24 hores en un centre hospitalari. ¿Això vol dir que el 90% s’hi seguirà passant 3, 4 o 7 dies com fins ara? Però no patim, perquè en 4 anys el pla haurà aconseguit que no hi hagi cap pacient que s’estigui més de 24 hores ingressat. ¿I com controlaran que això es compleixi? Molt senzill, es comptarà el temps des de l’arribada fins a la sala d’hospitalització i es revisarà “anualment”. ¿I què passarà, senyor Comin, si resulta que no ho han complert? Doncs segurament el mateix que ara: se’n culparà els usuaris o es dirà que és mentida que s’hi estiguin tant de temps, ja que els passadissos estan plens, però “no són sempre els mateixos”.
El pla té deu eixos, l’últim dels quals és l’apoderament de la ciutadania, tot i que no sabem en quina de les seves accepcions, la de tenir poder o la de sotmetre. En aquest eix, innovació a dojo: educació, informació, ús responsable dels serveis, etc. També dissenyaran una aplicació per a smartphones i tabletes.
No hem trobat cap previsió de pressupost pel pla. Tampoc no trobem que es doni major protagonisme a l’atenció primària, quan hauria de ser la porta d’entrada al sistema sanitari i l’eix vertebrador sobre el qual s’ha de donar una atenció continuada a les persones al llarg de la seva vida. Tenim la impressió que per a cada problema es crea un dispositiu nou que s’ha de coordinar amb els altres, es creen subcomissions que es coordinen i que es tornen a coordinar amb les anteriors. Tot plegat, sense resoldre el problema de fons.
Les veïnes i veïns ja estem apoderats en l’accepció de tenir poder, ens l’hem agafat, no l’hem rebut de ningú i cap pla ens aturarà per lluitar reivindicar que no hi hagi persones malaltes en lliteres en els passadissos, ni a l’hivern ni a l’estiu. I ho volem ara, no el 2020. Tampoc consentirem que hi hagi atenció privada en els centres públics, com sembla que serà el següent pla que tenen pensat. Fa temps que creiem que el pla real és que ens fem d’una mútua.
Volem sanitat 100x100 pública, de gestió i provisió publica, universal i de qualitat.
Aquest és el nostre Pla!
Comissió en defensa de la sanitat pública de la Favb
Barcelona, 9 de maig de 2017

No hay comentarios:

Publicar un comentario