domingo, 11 de junio de 2017

26 ciutats espanyoles es conjuren a Barcelona contra la política de refugiats del Govern central

Ciutats de tot l'Estat s'han trobat aquest divendres a Barcelona per analitzar els reptes que tenen els municipis en l'acollida de refugiats. Regidors i tècnics de les àrees d'atenció social de 26 ciutats, entre elles Madrid, Sevilla, València, la Corunya, Cadis, Huelva, Las Palmas o la pròpia capital catalana, han participat en una jornada organitzada pel Pla Barcelona Ciutat Refugi. La trobada ha servit entre altres coses per posar en comú algunes de les seves dificultats, com la disposició d'habitatges per als asilats o la manca d'accés a informació sobre aquestes persones per part de l'administració central.
En la declaració que han signat els assistents, que porta per nom Declaració de Barcelona, els municipis demanen al Govern que proporcioni informació de la destinació dels fons d'Asil, Migració i Integració (FAMI), que replantegi el procediment d'atenció social als sol·licitants d'asil i que compleixi amb els acords del 2015 per a l'acollida de 17.337 persones refugiades.  En finalitzar la trobada, a més, els municipis han acordat demanar una reunió conjunta al Ministeri de Treball i Afers Socials aquest mateix mes.
"La gent es pregunta on són els refugiats: doncs són aquí", afirma Ramon Sanahuja, amfitrió de la trobada i responsable del Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de Barcelona, un servei que el mes de gener va atendre 566 persones sol·licitants d'asil, un 85% més que el gener de 2016. Es calcula que a Barcelona hi ha 2.200 persones sol·licitants d'asil, però les dades són aproximades perquè l'Estat no les facilita. Ni tan sols als ajuntaments quan els les demana.
"A vegades ens n'assabentem per la premsa", comenta Virginia Torres, responsable del programa d'acollida de Madrid, que compta des de fa temps amb un parc d'habitatges per a les persones que han sol·licitat asil. A la capital espanyola algunes entitats han posat a disposició de l'ajuntament alguns habitatges, de lloguer baix. "Ha estat un miracle", comenta aquesta tècnica. Una altra via a la qual ha recorregut el municipi per disposar de pisos ha estat comprar-los a la SAREB, encara que no és una solució senzilla perquè l'exigència és que els immobles estiguin en condicions, una situació poc habitual. "El banc dolent és la pitjor de les opcions, de 300 habitatges, només n'hem acceptat 89", apunta la responsable. 
"Hem tingut moltes dificultats per tenir informació", es queixa Isabel Álvarez, representant de Còrdova, que matisa que encara que compten amb una plataforma d'associacions, no disposen amb un pla d'acollida al seu municipi.
"A tots ens commou la primera resposta que hi ha hagut", reflexiona la responsable del programa municipal de Madrid en referència a la reacció social immediata després de l'emergència de la crisi de refugiats, "però cal seguir". Els plans inclouen diferents fases que contemplen com garantir l'acollida dels sol·licitants d'asil sigui quina sigui la seva condició administrativa.
En el cas de la responsable del programa de Lleida, recorda com es van adonar de la situació al cap d'un temps de treball de la Creu Roja. A la ciutat catalana es compta amb 35 places que són variables, depenent en gran part de les temporades de feina. "Estem en la segona fase amb persones que han anat a pisos", expressa.
Un altre municipi en el qual és fluctuant també l'afluència als pisos és a València. Segons el mes de l'any, pot saltar la sorpresa i omplir-se els albergs de la ciutat, fet que obliga l'ajuntament a buscar fórmules per allotjar els que es queden sense lloc. El programa compta amb un canal de comunicació on els veïns poden oferir els recursos de què disposen, des de classes de castellà a traductors o fins i tot vivendes. Avui, dos immobiliàries col·laboren en el lloguer d'habitacions en aquesta ciutat.
La informació sobre les necessitats arriben en comptagotes, i moltes vegades a causa de la impossibilitat de les entitats per atendre la situació. A Sant Boi de Llobregat van tenir ocasió d'acostar-se al problema quan es trobava trucant a les portes de l'ajuntament. "Ens en vam assabentar de rebot", es lamenta Clara Sopeña, la responsable d'un programa municipal que compta amb 4 pisos (unes 30 places). A Santa Coloma de Gramenet, una altra ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona, van descobrir com una entitat comptava amb pisos i ja estava atenent persones refugiades. Al Prat de Llobregat, també a l'àrea metropolitana de Barcelona, una cooperativa obrera constituïda als anys seixanta va oferir el 2015 el lloguer dels pisos a un preu molt baix, de soci de cooperativa.
En la trobada d'aquest divendres hi han participat representants les ciutats de Barcelona, Badalona, Berga, Cadis, Castelló de la Plana, Còrdova, el Prat de Llobregat, Girona, Granada, Hospitalet de Llobregat, Huelva, Las Palmas de Gran Canària, la Corunya, Madrid , Màlaga, Manresa, Palma de Mallorca, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sevilla, Lleida, Terrassa, València, Valladolid i Saragossa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario