lunes, 19 de junio de 2017

Armes de guerra per als Mossos d'Esquadra

https://directa.cat/armes-de-guerra-als-mossos-desquadra

La 'Directa' ha tingut accés a dades del Departament d'Interior que mostren com la policia catalana ha viscut els últims mesos una escalada armamentista. L'increment de l'alerta antiterrorista al conjunt d'Europa justifica l'adquisició de nou material
Pau Fabregat
06/06/2017
El Departament d'Interior, malgrat la reticència inicial, s'ha vist obligat a facilitar la informació sobre els 84 contractes d'armament i material de defensa licitats pel Govern català en els últims deu anys. En un primer moment, el secretari general del Departament d'Interior, Cèsar Puig i Casañas, va denegar la petició d'informació presentada per la Directa, però la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) va esmenar la decisió del Govern català i va obligar el Departament a entregar un excel amb la informació bàsica del tipus d'armament, el cost de la licitació i l'empresa adjudicatària. La majoria d'aquestes dades fins ara constaven de manera fragmentada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, però per primer cop se'n pot fer un balanç conjunt. Han suposat una despesa pública propera als 32 milions d'euros.
La majoria d'aquestes dades fins ara constaven de manera fragmentada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, però per primer cop se'n pot fer un balanç conjunt
Puig i Casañas, mà dreta del conseller Jordi Jané, va esgrimir en un primer moment que la publicació d'aquesta informació "podria representar un clar perjudici contra la seguretat pública". Elisabet Samarra, presidenta del GAIP, va tombar –ara fa un mes– el veto d'Interior, reconeixent que "existeix un interès públic evident en conèixer la despesa pública en armament i material de defensa, la seva evolució al llarg dels anys, i la identitat de les empreses que resulten beneficiàries". Samarra també va criticar Interior per la seva manca d'assessorament i assistència a la persona sol·licitant, així com per deixar passar el termini de resolució d'un mes establert a l'article 33 de la llei de transparència per donar resposta a les sol·licituds d'informació.
/ Pau Fabregat

Les dades confirmen tres grans línies de rearmament al cos: pistoles tàser, llançadores de projectils de foam i fusells i subfusells, aquests últims un armament considerat de guerra que per primer cop entra massivament a les files de la policia catalana. En el període 2010-2015, la Brigada Mòbil ha incorporat un total de 269 llançadores de projectils, una adquisició gradual en el temps i dividida en quatre licitacions a l'empresa Eurodistribución de Sistemas España SL, amb seu a l'Ametlla del Vallès i administrada per Andrés Manuel Soler Mercadal (coneguda comercialment com Andreu Soler i Associats). La primera remesa de deu escopetes de foam –amb visor de punt vermell, més precises i menys lesives que les bales de goma– va arribar a l'edifici Egara de Sabadell (Comissaria General dels Mossos d'Esquadra) l'any 2010, encara durant l'etapa dels ecosocialistes Joan Saura i Joan Boada al capdavant d'Interior. Aquell mateix any Boada va adquirir 26.000 bales de goma de l'empresa Manufacturas del Tormes, ubicada a Castellanos de Moriscos (Salamanca). Dos anys més tard aquest armament quedaria prohibit. L'any 2013 el conseller Ramon Espadaler reforçaria el relleu d'armament amb l'adquisició d'una trentena d'escopetes de foam, a les que se sumarien 110 unitats l'any 2014 i 119 l'any 2015.

Armament de guerra
El canvi més substancial en la tipologia d'armes adquirides pels Mossos d'Esquadra es va produir l'any 2016. L'increment del nivell d'alerta antiterrorista arreu d'Europa va justificar que per primera vegada el Departament d'Interior licités la compra massiva de fusells i subfusells, armes que fins ara tenien un ús restringit al Grup Especial d'Intervenció (GEI), especialitzat en el desmantellament d'organitzacions criminals i bandes armades. Es tracta de fusells d'assalt del model SCAR L de la firma belga Fabrique National Herstal, adquirides a través de l'empresa madrilenya Equipamientos SDAL, que presideix Gabriel Peña Ponce de Leon. Aquest empresari és l'últim representant d'una nissaga familiar espanyola del negoci de les armes. El seu pare Gabriel Peña Aranda va ser un alt comandament de l'exèrcit de l'aire durant el franquisme, i fou nomenat pel govern de Carlos Arias Navarro com a director general de RTVE, només quatre setmanes després de la mort del dictador.
En el període 2010-2015 la Brigada Mòbil ha incorporat un total de 269 llançadores de projectils de 'foam', que substitueixen les escopetes de bales de goma com la que portava el mosso -a l'esquerra en la foto- durant la vaga general del 29-M del 2012 / Ariana Gimenez

Posteriorment, va entrar a la direcció de les empreses d'armament Santa Bárbara i Explosivos Alaveses, i va ser el cofundador –en companyia de Marcelino Oreja– del grup Tacito. Interior també hauria adquirit una versió més compacta del fusell, el model HK G36C. Els subfusells serien del model HK UMP i s'haurien adquirit a través de l'empresa Uniformidad y Suministros de Protección SL, presidida per Belen Hernández Zazo, qui explica que la seva "missió" és donar suport a les Administracions Públiques i Institucions, Forces de l'Ordre Públic i de Seguretat de l'Estat. Entre els seus principals clients hi ha l'exèrcit espanyol.
El conjunt de licitacions de l'any 2016 en aquest àmbit sumarien 794 unitats –entre fusells i subfusells– d'unes armes considerades de guerra i amb capacitat de resposta davant atacs amb fusells AK-47
El conjunt de licitacions de l'any 2016 en aquest àmbit sumarien 794 unitats –entre fusells i subfusells– d'unes armes considerades de guerra i amb capacitat de resposta suficient per a contrarestar un atac amb fusells d'assalt AK-47, segons la documentació aportada per Interior. La Generalitat de Catalunya hauria destinat 2.518.766 euros públics a aquestes partides. En aquest sentit, cal recordar que el passat 24 de maig, després de la reunió del gabinet de coordinació antiterrorista, el conseller Jordi Jané va anunciar la decisió del Govern de destinar 11 milions d'euros al fons de contingència antiterrorista per enguany: 6,6 milions dels quals per a l'adquisició de "nou material" i 4,5 milions per a sufragar les hores extres de vigilància.
 
Les Taser arriben a les comissaries
Amb el subterfugi "dispositius conductors d'energia" s'amaga una de les licitacions més polèmiques d'enguany, el de les pistoles Taser. La suculenta partida de 706.473 euros ha estat també per a l'empresa Eurodistribución de Sistemas España, presidida per Andrés Manuel Soler. Es tracta de 134 dispositius que es distribuiran al conjunt d'Àrees Bàsiques Policials, és a dir, a totes les comissaries comarcals i subcomarcals, així com a les dels deu districtes de Barcelona. També se'n destinaran algunes a les unitats d'ordre públic. És així, com, després d'una primera fase de proves, les pistoles de descàrregues elèctriques arribaran –malgrat la polèmica i després d'un discret debat parlamentari– al conjunt del territori català. La partida inclou dispositius d'enregistrament d'imatge i so, així com 11.000 cartutxos.
 
Porres extensibles, pistoles compactes i munició
Algunes xifres facilitades pel Departament sorprenen. Els últims vuit anys, els Mossos d'Esquadra han adquirit 37.818 porres extensibles –per un valor d'1.231.927 euros–, és a dir, més de dues porres per cada agent que integra el cos. Les dues empreses seleccionades han estat Usis Guirao SL fins a l'any 2013 (administrada per Ezequiel Guirao Mancha i amb seu a Martorelles) i Tecnologia y Desarrollo Teyde SLU els anys 2014 i 2015 (administrada per Jesús Blanquer Izquierdo i amb seu a Alcorcón). Entre els anys 2007 i 2017, la policia catalana ha adquirit 31.661 armilles antibales, per un valor de 6.551.126 euros.
També hi trobem adquisicions curioses, que no consten oficialment per a quina unitat seran destinades. Un lot de 25 pistoles compactes del model Glock 43 de fabricació austríaca (a través de l'empresa A Paukner SA), de petit tamany però d'elevada potència de foc. Es poden amagar en una butxaca. També consten sis milions i mig de cartutxos de 9mm, dividits en dos lots i comprats els anys 2010 i 2015 a les empreses Technik Consulting Alvade SL i Beretta Benelli Ibérica SL, respectivament. La primera administrada per Henar Álvarez Ibáñez i la segona per Pietro Gussalli Beretta. Aquest últim és el descendent d'una companyia armamentística italiana fundada l'any 1526 a Venècia, que en els últims exercicis ha facturat més de mil milions d'euros anuals. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario