miércoles, 28 de junio de 2017

Camelot, una empresa de 'guàrdies antiokupa'

https://directa.cat/actualitat/camelot-una-empresa-de-guardies-antiokupa

L'Observatori DESC publica un informe que descriu el 'modus operandi' d'una empresa que ofereix vigilància per a immobles buits, interessada en aterrar a l'Estat espanyol. El document la compara amb la mercantil Desokupa de desallotjaments il·legals
Camelot ha augmentat per setè any consecutiu la xifra de negoci global
 
Bond Precaire Woonvormen
BLANCA TODÓ27/06/2017
A l'Estat espanyol, el 31% de l'habitatge està buit, mentre que a Catalunya, la xifra representa un 4%, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i de l'Idescat. A nivell europeu, el diari britànic The Guardian assenyalava al voltant d'onze milions de cases buides el 2014. Les dades contrasten amb un número creixent de població en situació d'exclusió residencial i un total de quatre milions de persones sense llar. Davant d'aquesta situació, hi ha famílies, a vegades amb el suport d'organitzacions com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que han ocupat habitatges.
La resposta de la propietat no s'ha fet esperar. Algunes empreses han sabut entreveure un nínxol de negoci en l'amenaça okupa. Així, destaca el sorgiment i l'expansió d'una constel·lació de serveis i agents de seguretat privada, controladors d'accés per a desallotjar o evitar ocupacions, multinacionals d'alarmes i tecnologies de control i videovigilància, paquets de servei integrals que inclouen assegurances antiokupació, assessorament immobiliari, serveis jurídics, portes blindades i un llarg etcètera.
El treball pretén aportar llum sobre el fenomen, presentant el cas de Camelot Europe, una empresa que utilitza uns mètodes antiokupació qüestionats per juristes holandeses
Si bé a l'Estat espanyol s'han conegut casos il·lustratius d'empreses de desallotjament extrajudicial com Desokupa -que cada any factura cinc milions d'euros, segons el seu gerent Daniel Esteve-, amb diferències operatives, el fenomen al vell continent ve de lluny. Així ho explica l'informe fet públic aquest matí Precarietat habitacional i seguretat privada a Europa: el cas de les empreses anti-okupa, elaborat per David Hamou de l'Observatori DESC. El treball pretén aportar llum sobre el fenomen, presentant el cas de Camelot Europe, una empresa que utilitza uns mètodes antiokupació qüestionats per juristes holandeses, a través dels quals ha augmentat per setè any consecutiu la xifra de negoci global. Només el 2014, va arribar als trenta milions d'euros. En declaracions a un reportatge al canal Arte, el director de Camelot va insinuar el seu interès en acostar-se al mercat espanyol.
 
Com opera Camelot?
Països Baixos, Regne Unit, Alemanya, Bèlgica o l'Estat francès són alguns dels països on s'ha instal·lat l'empresa Camelot. En alguns casos, fins i tot, en col·laboració amb administracions públiques i governs locals, que l'han contractat per protegir edificis públics.
Captura del web de l'empresa Camelot

En essència, Camelot i una cinquantena d'empreses més del sector proposen a la propietat dels immobles buits protecció per a les seves finques en desús mitjançant guàrdies antiokupa, els quals protegiran la propietat per a que no sigui ocupada i mantingui el valor de mercat de l'immoble. Les guàrdies són llogateres precàries; persones que, en teoria, paguen un import més baix que en un lloguer convencional.
Però qui fa el negoci rodó és Camelot, que rep els pagaments dels propietaris a qui vigila les finques, alhora que persones amb pocs recursos paguen un lloguer per treballar protegint l'immoble d'un tercer. L'informe calcula que, només als Països Baixos hi ha 50.000 guàrdies. Tanmateix, els "contractes temporals" que les empreses de protecció de propietats com Camelot proposen a les seves guàrdies antiokupa són molt diferents dels arrendaments habituals, ja que aquestes no tenen cap dret ni laboral ni com a inquilines.
 
Contractes precaris
Les condicions són més que beneficioses per a Camelot. Mitjançant un contracte ambigu, en règim de “llicències per ocupar”, es defineix al detall la vida quotidiana de les guàrdies/llogateres. En primer lloc, el lloguer no està regulat i l'import mensual no és fix, així que pot canviar sense cap justificació o regulació. Si això succeeix, a les guàrdies-llogateres no els queda cap més opció que acceptar el nou import o marxar. En segon lloc, no està clar si els costos d'aigua i electricitat estan inclosos en l'import mensual, moltes vegades resulten ser costos addicionals. Finalment, Camelot obliga els guàrdies a comprar un kit de seguretat, d'entre 40 i 90€, i a pagar uns honoraris d'entre 60 i 90€. Per tant, moltes vegades hi ha una part del cost de ser guàrdia antiokupa ocult i, finalment, no resulta ser tan baix.
El lloguer no està regulat i l'import mensual no és fix, així que pot canviar sense cap justificació. Si això succeeix, a les guàrdies-llogateres no els queda cap més opció que acceptar el nou import o marxar
D'altres pràctiques habituals d'empreses com Camelot són la potestat d'interrompre els contractes de forma unilateral, sense cap justificació ni obligació de reallotjament, tant sols amb un preavís d'expulsió de quinze o trenta dies. Alhora, violen la privacitat de les inquilines amb les inspeccions sense avís -ja que agents de Camelot guarden les claus-, nombroses prohibicions a les llogateres -no pot haver-hi infants o famílies a la llar, ni festes ni visitants- i regles -mantenir habitacions netes i els llits fets. La Guia del Guàrdia que Camelot reparteix a les noves usuàries descriu totes les regles que els guàrdies han de complir, sota amenaça de ser expulsades, sense cap seguretat jurídica. Així, un sistema de vigilància i de sancions permet a l'empresa controlar als seus guàrdies.
Per a l'autor de l'informe David Hamou “aquestes regles i aquest sistema de control entren en conflicte amb els criteris que defineixen un habitatge adequat. Constitueixen el que podríem anomenar una contractualizació de la precarietat habitacional, ja que la inestabilitat de l'habitatge està inscrita en el mateix contracte”.
 
Una perspectiva comparada
L'informe del DESC ha volgut estudiar i equiparar el fenomen de Camelot i Desokupa, tot i que actuen des d'operatives diferents. En el primer cas de protecció de propietats, són les mateixes persones vulnerables les que han d'exercir la professió de guàrdia, mentre que en el segon cas de desnonaments extrajudicials de Desokupa, els guàrdies de seguretat s'enfronten amb persones en situació de precarietat habitacional. Tot i així, l'informe destaca que “ambdues són empreses privades amb finalitat de lucre que proposen solucions en contra de les ocupacions o degradacions de propietats buides, que actuen al marge de la llei i que fragilitzen el dret a l'habitatge.” Així mateix, “creen i reforcen condicions de vulnerabilitat habitacional i es mouen en un marc jurídic ambigu”.
L'escamot de Desokupa va efectuar el desallotjament de Can Dimoni extrajudicialment / Gràcia Viva

Finalment, destaquen que ambdues empreses afavoreixen l'especulació immobiliària. Camelot opera vigilant el "capital fix" i tenint cura del seu valor en el mercat. Segons l'informe del DESC “la finalitat de mantenir pisos buits sense llogar-los a inquilins no considerats com a tals és mantenir el valor d'un bé immobiliari per a posteriors transaccions comercials o financeres. Per tant, el valor de canvi de l'habitatge prima sobre la seva funció social”. De la mateixa manera, Desokupa garanteix l'efectivitat de recuperar una finca per la via ràpida, ja que durant el procés judicial no es poden maximitzar els interessos del bé immobiliari.
 
Al punt de mira de la justícia
El març del 2016, als Països Baixos, una empresa de manteniment elèctric, l'Ajuntament de Boxtel i Camelot van ser condemnades per la mort de Janneke Van Gaal, una inquilina que es va electrocutar després de vàries negligències de les diferents administradores de la finca on vivia com a “guàrdia de seguretat”. Cadascuna va haver de pagar una multa de 60.000 euros. Els problemes de seguretat i salut per a moltes llogateres són una constant, donat el mal estat de moltes de les finques que protegeixen. Tot i que en molts dels contractes amb Camelot es prohibeix que les llogateres facin declaracions a la premsa, algunes han denunciat públicament o bé a Bond Precaire Woonvormen, la Unió de llogateres precàries d'Holanda, les condicions de viure amb Camelot.
A l'Estat Espanyol, l'Observatori DESC va interposar una querellacontra Desokupa per les seves pràctiques en el desallotjament del centre social okupat Can Dimoni. Actualment està en fase d'investigació judicial, després que el gerent de Desokupa i un representant de l'empresa propietària declaressin davant la jutgessa. “Si l'administració pública no regula el sector de les empreses antiokupa, hi ha un risc que proliferin les empreses de desallotjaments extra-judicial. A l'Estat espanyol ja hi ha més de deu empreses de desallotjaments extra-judicials”, apunta Hamou.
Una altra empresa que també proposa a la propietat dels immobles buits protecció per a les seves finques en desús mitjançant guàrdies antiokupa / Bond Precaire Woonvormen

Segons destaca l'informe, “els estats han afavorit l'evolució d'aquesta situació, reduint i privatitzant la seva oferta d'habitatge social assequible i implementant reformes jurídiques que permeten aquestes pràctiques”. El procés es tradueix, segons Hamou, en un doble moviment de "desmonopolització de l'ús de la violència legítima" (desnonaments extra-judicials) i de "contractualització de la precarietat habitacional”. Segons l'informe, els estats no només redueixen el seu parc d'habitatge social, sinó que també col·laboren directament amb les empreses antiokupa, finançant-les amb fons públics.
A Londres, més de 200 edificis públics estaven gestionats l'any 2016 per aquestes empreses. La situació als Països Baixos és similar: el 2014 al voltant de 200 blocs del Govern dels Països Baixos, 900 edificis dels ajuntaments més importants i 1.100 habitatges de les cinc associacions d'habitatge més grans, estaven entre els mans d'aquestes empreses.
A Londres, més de 200 edificis públics estaven gestionats per les empreses antiokupa el 2016 i als Països Baixos, al voltant de 200 el 2014
Tanmateix, el desenvolupament de les empreses antiokupa està estretament vinculat a les “lleis antiokupa” que diversos països europeus han implementat els últims anys. La implantació de Camelot a l'Estat francès, va ser possible gràcies a la creació d'un marc jurídic de l'estatut precari de "resident temporal".
A l’Estat espanyol, el passat mes de març, el PDeCat va presentar una proposició de llei al Congrés dels Diputats per introduir un nou procediment davant les ocupacions, definit per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca com a “llei del desnonament exprés”. Segons l'Observatori, “aquesta proposició de llei augmenta la desprotecció de les persones en els processos de pèrdua de l'habitatge habitual; convertint en pràcticament automàtic el desnonament, sense preveure quins són els efectes per a les persones desallotjades”.
 
Respostes als abusos
L'any 2010, als Països Baixos es va crear una organització de persones en situació de precarietat habitacional i de voluntariat que advoca per frenar el creixement dels contractes d'habitatge temporals. El Bond Precaire Woonvormen ofereix assistència a les inquilines i guàrdies antiokupa que es troben sota l'amenaça permanent d'expulsió.
En general, moviments socials i sindicats de barri i de llogateres d'arreu s'han oposat als abusos de les empreses antiokupa, amb accions com l'okupació a Londres de la seu de Camelot i campanyesde desobediència, informació i denúncia. D'altra banda, entitats socials venen denunciant el retrocés de l'estat en relació a l'habitatge social i reivindiquen que els poders públics protegeixin el dret a l'habitatge actuant sobre pisos buits, assegurant habitatges socials i legislant per garantint l’estabilitat de la tinença.

No hay comentarios:

Publicar un comentario