miércoles, 28 de junio de 2017

El Port de Barcelona és el principal contaminant per òxid de nitrogen, però continua augmentant al ritme del turisme de creuer


https://directa.cat/actualitat/transport-maritim-contaminacio-atmosferica-creuers-en-punt-de-mira

Transport marítim i contaminació atmosfèrica: els creuers en el punt de mira

La lluita per la qualitat de l'aire sol enfocar el sector automobilístic en detriment del transport públic i marítim. El Port de Barcelona és el principal contaminant per òxid de nitrogen, però continua augmentant al ritme del turisme de creuer
Brais G. Rouco
La contaminació atmosfèrica és i ha estat un dels principals impactes ambientals generats per un model industrial desenvolupat basant-se en l’ús massiu de combustibles fòssils. Tot i que afecta la salut de més de 7 milions de persones als Països Catalans, els interessos tant de les petrolieres com del sector automobilístic desvien el focus mediàtic d'un conflicte que es fa més acusat en les metròpolis urbanes. En concret, segons l’Informe de la Qualitat de l’Aire a Catalunya (2016), en sis estacions de control de l’Àrea Metropolitana de Barcelona la concentració mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) supera el llindar permès per la Comissió Europea de 40 microgram/m3 i puntualment, arriba a superar la concentració de 200 microgram/m3 en més de 18h en un any.
La creixent preocupació social i la mobilització de les entitats ecologistes han forçat a les administracions a convocar diverses cimeres sobre la qualitat de l’aire, les quals han esdevingut un aparador per exposar les bones intencions del Govern i l’Ajuntament de Barcelona però que únicament busquen fomentar la renovació del vehicle privat per un de menys contaminant, deixant en un segon terme el transport públic com a eix central de la lluita contra la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic.
La Directora General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, ha assegurat que l'impacte del port "és relativament menor”
Fora del radi d’acció d’aquestes mesures també ha quedat el transport marítim. Diverses entitats entre elles la Plataforma per la Qualitat de l’Aire han denunciat reiteradament els impactes del Port de Barcelona i dels creuers sobre la qualitat atmosfèrica i la salut de les veïnes de la ciutat. La Directora General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, però ho desmentia el 7 de març del 2017 a RAC1 assegurant que “el port té un impacte però dins de la conurbació dels 40 municipis l’impacte del port és relativament menor”. Però realment l’impacte del port sobre la qualitat atmosfèrica és relativament menor tal com assegurar el Departament de Territori?

Ball de xifres: inventaris d’òxids de nitrogen
Els òxids de nitrogen (NOx) són uns dels principals productes de l’ús de combustibles fòssils. En el cas del transport marítim, l’ús de combustibles més pesats com el fueloil, prohibits en el transport terrestre, i les gegantines exigències energètiques d’aquestes embarcacions disparen les emissions de NOx, les quals tenen un impacte directe sobre la salut i poden provocar desenvolupaments pulmonars més lents en infants i l’aparició de malalties respiratòries cròniques i cerebrovasculars. Només a Barcelona, el 68% de les seves veïnes es troben exposades a un nivell de NO2superior al recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una exposició a la contaminació que en el cas del transport marítim genera 50,000 morts prematures cada any a Europa.
A Barcelona, la principal font d’emissió d’aquests òxids de nitrogen és el Port amb un 46% de les emissions totals (5,500 t/any), seguit del transport terrestre amb 34% de les emissions totals d'òxids de nitrogen
A Barcelona, la principal font d’emissió d’aquests òxids de nitrogen és el Port de Barcelona amb un 46% de les emissions totals (5,500 t/any), seguit del transport terrestre amb 34% de les emissions totals de NOx (4,000 t/any), segons dades del Pla de Millora de la Qualitat Atmosfèrica de Barcelona. És a dir, contràriament a les afirmacions tant del Departament de Territori com de la patronal naviliera, la principal font de NOx a la ciutat de Barcelona és l’activitat portuària per sobre, fins i tot, del transport rodat.
Al Principat, aquestes emissions representen el 14% (5,500 t/any) de les emissions totals, segons dades del Departament de Territori. Tanmateix, aquests inventaris només computen les emissions del Port de Barcelona deixant fora el Port de Tarragona i els 45 ports de titularitat autonòmica. Si consideréssim el Port de Tarragona en els inventaris, el transport marítim representaria aproximadament més del 30% de les emissions totals de NOx a Catalunya, molt allunyat de les xifres presentades per la Generalitat. Aquest biaix metodològic deliberat és aprofitat pel Govern per aplicar una política comunicativa que relativitza l’impacte de les emissions dels vaixells i permet desviar el focus mediàtic tant del Port de Barcelona com del fort lobby del turisme de creuers.

Creuers, model turístic i contaminació atmosfèrica
El sector creuerista viu actualment un moment de màxim creixement i expansió a Barcelona. Només entre l’any 2004 i 2015, el volum de passatgers al Port de Barcelona ha augmentat un 55%, arribant als 4 milions de passatgers, i s’han adjudicat noves terminals que asseguren Barcelona com a port base de diverses navilieres internacionals que anualment reporten grans beneficis al seu accionariat. Aquesta lògica expansionista va acompanyada d’un augment de la mida dels creuers, del consum de combustibles fòssils i en definitiva, d’un increment de les emissions. Com hem vist amb els inventaris de NOx, el port representa quasi la meitat de les emissions totals de NOx a la ciutat de Barcelona, i dins d’aquest inventari només les emissions associades a creuers i ferris és de 1,500 t/any. És a dir que aproximadament el 13% de les emissions de NOx a Barcelona provenen només del transport marítim de passatgers i el 30% de portacontenidors i bucs cargo. Lluny de reduir-se, els actuals escenaris d’emissions per al 2018 situen els fluxos de NOx del Port de Barcelona prop de les 6,500 t/any, un 20% més que el 2015, un creixement lligat intrínsecament al sector creuerista.
/ Brais G. Rouco


Cal ser conscients també que l’impacte sobre la qualitat de l’aire de les emissions de NOx del port és especialment crítica en els barris més propers, Ciutat Vella, Sant Antoni i Poble Sec, on les estacions de mesura superen sistemàticament els llindars de concentració de contaminants permesos per l’OMS. I per si no fos prou, també són els barris que reben l'impacte més grandel model turístic depredador implantat a Barcelona.
Lluny de reduir-se, els actuals escenaris d’emissions per al 2018 situen els fluxos d'òxid de nitrogen del Port en un 20% més que el 2015, un creixement lligat intrínsecament al sector creuerista
Aquest model de turisme de creuers amenaça també d’afectar altres municipis portuaris del Principat, en concret la Generalitat preveu exportar-lo a tres ports de titularitat autonòmica: Roses, Palamós i Sant Carles de la Ràpita, els quals ja reben creuers. Per fer-ho possible, el projecte de Llei de Ports i Transport Marítim en debat al Parlament, inclou bonificacions en les taxes portuàries de fins al 60% per als creuers i no contempla cap mesura correctora o fiscal pels impactes ambientals i les emissions generades per aquesta indústria.
Per fer front a aquesta ofensiva, és urgent una bateria de propostes polítiques que avancin cap a un futur d’emissions zero i que alhora, trenquin amb el paradigma industrialista de la lliure disponibilitat a contaminar de les empreses. I és en aquest àmbit, on l’aplicació de les taxes a les emissions són una eina central per combatre una contaminació atmosfèrica i un canvi climàtic que afecta especialment a les classes populars.

La taxa a les emissions: qui contamina paga
La taxa a les emissions de NOx, igual que la taxa al carboni, és una mesura proposada en el projecte de Llei de Canvi Climàtic i que estableix un preu per tona d’òxids de nitrogen emès per embarcació segons la seva eslora i tonatge. Té dos objectius principals (i) que l’Administració portuària i les navilieres iniciïn un procés de reducció de les emissions fins a arribar a l’emissió zero al 2050 i (ii) que els diners recaptats es destinin al Fons de Canvi Climàtic permetent entre d’altres, la transició energètica cap a energies renovables i la reparació de l’impacte ambiental d’aquesta activitat.
Enfront de proteccionisme de la Generalitat vers al sector portuari, la taxa a les emissions de grans vaixells és una oportunitat per gravar les externalitats negatives ambientals de bucs i creuers. Alhora, és el pal de paller conjuntament amb els pressupostos de carboni i la taxa al carboni, per controlar un sector amb una forta desregulació ambiental i trencar amb la cadena de privilegis de les multinacionals navilieres que fins ara gaudien de total llibertat per contaminar.
Aquesta mesura però ha de superar dos obstacles, la intenció de la Generalitat de diluir la taxa fent-la poc efectiva i el posicionament d’una oligarquia empresarial que veu la mesura com un atac al creixement de la taxa de benefici. Oligarquies representades per Sixte Cambra, director del Port de Barcelona i escollit per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC); investigat per la concessió de la Marina de luxe del Port Vell conjuntament amb Antoni Vives, exregidor d’urbanisme de CDC; amic personal d’Artur Mas i detingut dins del marc de l’operació Petrum de finançament il·legal de CDC.
La taxa sobre emissions a grans vaixells són el primer pas per forçar un canvi d’un model portuari català elitistacap  a un model de gestió municipalista, popular i amb visió ecosistèmica
Propostes com la taxa d’emissions a grans vaixells són el primer pas per forçar un canvi d’un model portuari català elitista, depredador de recursos i generadors d’impactes, a un model de gestió municipalista, popular i amb visió ecosistèmica. Per fer aquest pas és necessari que la taxa a les emissions també gravi les emissions de NOx de la nàutica esportiva i dels iots de luxe que actualment disposen de més de 39,000 amarradors en els ports catalans, bonificant i fomentant alhora, la pràctica de la vela popular. Unes mesures que en resum, ens permetin trencar definitivament amb el monopoli exclusivista, d’explotació econòmica i d’apropiació material per part de les oligarquies turístiques i portuàries d’un bé comú com és el mar i el litoral.
 
Marc Cerdà i Domènech és ambientòleg
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario