viernes, 2 de junio de 2017

Explicant la darrera sentència del JS33: El TC dificulta les viudetats de parelles de fet catalanes


Breu resum històric de com hem arribat fins aquí

La darrera sentència del Jutjat Social 33 de Barcelona d'aquest maig de 2016 reconeixent la prestació de viduïtat a la vídua que era parella de fet segons el Codi Civil català, però no reconeguda com a tal per l'INSS, és una gran notícia. Però, com hem arribat fins a aquest moment? Intento fer una mica d'explicació històrica:
Les reformes de la Seguretat Social han incorporat en els darrers anys finalment el dret a percebre la viudetat a les parelles de fet, a pesar de fer-ho amb condicions més precàries i amb més requisits que les parelles casades. Va ser un important reconeixement a la realitat social de persones que no volien casar-se, i que era especialment important en els casos de parelles del mateix sexe.
La norma concreta, l'article 174,3 de la Llei General de la Seguretat Social, permetia que en les Comunitats Autònomes amb Dret Civil Propi la consideració de parella de fet es podia acreditar i reconèixer segons aquesta normativa específica i pròpia, com en el cas de Catalunya, Galícia, Navarra, les Illes Balears, l'Aragó i el País Basc.
En el cas de Catalunya, el Dret Civil propi reconeix a les parelles de fet sense la necessitat de cap tràmit formal, ni inscripció en cap Registre específic de Parelles de Fet, acceptant qualsevol mitjà de prova “admissible i suficient” que demostri la relació en els darrers dos anys.
Els jutjats va estar aplicant aquesta norma en doctrina reiterada, estimant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya múltiples prestacions de viudetats de parelles de fet, en base a persones que demostraven que eren realment parella de fet amb testimonis, comptes corrents comuns, empadronaments o qualsevol altre documents.
El Tribunal Constitucional espanyol, però, en una polèmica sentència de 2014, i amb vot particular de dos magistrats catalans, considera que a totes les parelles de fet de l'Estat se'ls ha de requerir els mateixos requisits, fet pel qual deroga el paràgraf de l'article 174,3 de la Llei General de la Seguretat Social que possibilita aplicar el dret propi de les Comunitats Autònomes.
El resultat, però, és que les parelles de fet catalanes a partir d'aquesta sentència del TC es van trobar en pitjor situació que les de la resta de l'Estat. Per una part moltes d'elles eren reconegudes a Catalunya com a parelles de fet a tots els nivells, però no podien accedir a la prestació de viduïtat segons la normativa estatal. I alhora, el Dret Civil Català no obliga a tenir un Registre de Parelles de Fet, i per tant només el tenen alguns municipis, i s'ha establert un Registre fa poc, realitat que ha fet molt més difícil a moltes parelles de fet catalana complir els requisits establerts a la normativa espanyola durant anys.
Per tant, amb l'objectiu de fer més igual l'aplicació de la norma a tot l'Estat, el Tribunal Constitucional ha fet més difícil l'accés a les parelles de fet catalanes durant aquests darrers anys, i a més a més ha deixat sense protecció de viduïtat a realitats de fet que són reconegudes jurídicament dins la Comunitat Autònoma catalana.
Resultat, novament les úniques parelles realment reconegudes a efectes de la Seguretat Social han estat durant uns anys les casades, segons aquesta restrictiva interpretació de l'alt tribunal espanyol de 2014.
Esperem que la via oberta pel Jutjat Social 33 de Barcelona fructifiqui, sigui estimada pel TSJC, i determini una nova i més justa doctrina.

No hay comentarios:

Publicar un comentario