http://www.vilaweb.cat/noticies/quan-the-new-york-times-tesclata-a-la-cara/


El col·lectiu Emma és una de les coses més interessants que han passat en aquest país durant el procés polític. Aquesta gent, ciutadans anònims i poliglots, professionals preparats, s’han passat aquests últims vuit anys recollint les notícies i les opinions sobre Catalunya aparegudes a la premsa política d’arreu del món. Diuen que han llegit més de 12.000 peces. Sobretot en anglès, francès, italià, alemany. Un cop llegida la notícia, si calia aportar-hi algun matís o punt de vista, enviaven notes de resposta, que en alguns casos apareixen a la secció de cartes al director. Feina de formigueta no, encara més. Deu ser per això que quan, divendres passat, vaig llegir l’editorial de The New York Times que diu a Rajoy que permeti de fer el referèndum d’independència, la primera cosa que vaig fer va ser anar al compte de Twitter del col·lectiu Emma. I vaig trobar-me amb aquesta frase: ‘Ha costat anys i panys arribar aquí!’
Quanta raó que tenen.
L’editorial de The New York Times és perillós perquè, agradi o no, es llegeix a les ambaixades i governs occidentals. Diguem que crea opinió entre la gent que mana al món. I resulta que, en primer lloc, la peça afirma que l’1 d’octubre hi ha convocat un referèndum d’independència a Catalunya. En segon lloc, que la millor cosa que podria fer el govern espanyol de Mariano Rajoy és permetre’l i que els catalans votin que no a la independència. The New York Times s’allunya de la postura dels unionistes, dels comuns i dels independentistes en un sol text.
Comencem amb els comuns, amb alguns comuns, com Pablo Iglesias o Xavier Domènech, que vénen a dir que perquè l’1 d’octubre pugui ser anomenat referèndum l’han de convocar tots dos governs. Que no sé què de les garanties. Que o pactat o res. Doncs ara va i surt The New York Times i anomena ‘referèndum d’independència’ l’1 d’octubre. No parla de consulta. Ni d’acte de protesta ni de mobilització. Per això, alguns dels dirigents comuns han rebut el text amb fredor: per ells, l’1 d’octubre no hi ha convocat cap referèndum. Per The New York Times, sí.
Els independentistes, també és curiós, hem rebut amb salts d’alegria i eufòria desfermada un editorial que preveu que els catalans votin no a la independència. Tampoc no diria que el diari aconselli de votar no a la independència (llegiu-ne què en diu Xavier Sala i Martín), però en cap cas no ho combat. No s’hi oposa. Sigui com sigui, aquí tots agraïts. Fins i tot, es veu contents els qui es pensen que el diari ha demanat de votar no. I si veu la diferència entre el 9-N i l’1 d’octubre, escolta, doncs potser que el convidem a sopar i tot.
I després, tenim Rajoy i el seu govern. I aquests, encara avui, deuen tremolar de pensar que a veure si gaires diaris estrangers copien The New York Times, ara, i comencen a aparèixer editorials com aquest. Perquè potser sí que demana de votar no. Vés a saber. Però aposta per votar la independència de Catalunya. I això potser és exagerar. I ves que no corri la veu.